Informe de The Boston Consulting Group (BCG) sobre Energies alternatives

Avui us recomanem un excel·lent informe de The Boston Consulting Group sobre les fonts d’energia alternativa que es diu “What’s Next for Alternative Energy?” i que podeu trobar (en anglès) a la seva web amb aquest enllaç:

https://www.bcgperspectives.com/content/articles/energy_environment_whats_next_for_alternative_energy/

Segons diuen: “Aquest informe es centra en dues àrees critiques amb un impacte desproporcionat sobre l’energia i el clima. En primer lloc, els transports, on ens centrem en els biocombustibles avançats i en el vehicles elèctrics. En segon lloc, la generació d’energia on ens centrem en l’energia solar concentrada, l’eòlica a terra i marítima i el carbó net mitjançant la captura i la segrestació (CCS). Per a cadascun d’aquests sectors oferim una visió ràpida d’on ens trobem i quines són les perspectives en tres qüestions: El 2020 es podrà aconseguir la competitivitat de costos amb l’energia convencional sense que calguin subsidis? Una vegada sigui competitiva en costos, podrà trencar barreres i ésser ràpidament adoptada? Podrà assolir nivells de penetració cap al 2025 i trencar l’status quo?”

Foto: La foto és del prototip d’una xemeneia solar a Manzanares (autor Widakora a Wikimedia commons)

Nou blog de Tibidabo Ediciones

La nostra editorial ha endegat un blog per a continguts en castellà en els nostres àmbits de treball. Us convidem a visitar-lo:

http://blogtibidabo.blogspot.com/

Primera planta de gasificació amb biomassa forestal a Catalunya

Aquesta noticia va aparèixer al desembre, així que no sabem si el canvi de govern modificarà els plans per a la construcció d'aquesta primera planta a San Feliu de Buixalleu. No obstant, us oferim la noticia que va donar a conèixer la Generalitat en el seu moment, ja que sembla un projecte a priori prou engrescador.

Us recordem, no obstant que a la nostra obra L'energia del futur i les seves aplicacions (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39) s'analitza l'impacte mediambiental que suposa el cultiu a gran escala de vegetals per a la producció de carburants. En aquest document, es pensa més en la producció per a la producció de bioetanol que no pas en gasificació i biomassa, així que és un altre tema. Però val la pena tenir en compte tots els aspectes de la qüestió, oi?

A TECNOLOGIA I SOCIETAT (accessible online, mitjançant subscripció: http://www.tibidaboedicions.cat/), un dels temes analitza en detall la gasificació com a tècnica per a l'aprofitament termoquímic de la biomassa. A continuació, us n'oferim un fragment: "La biomassa de naturalesa lignocel·lulòsica presenta una sèrie de característiques físico-químiques que fan que sigui aconsellable la seva valorització energètica mitjançant gasificació. Juntament amb les característiques ja conegudes (recursos renovables, baixos costs de producció, concentració, no presenten problemes ambientals) es poden citar les referents a la seva composició. La seva anàlisi elemental indica que estan formats bàsicament per: Carboni (entre un 50 i un 60%), Oxigen (entre un 30 i un 40%), Hidrogen (entre un 5 i un 7%), una mica de Nitrogen i d’altres components i que gairebé no contenen Sofre. Presenten un alt percentatge de matèria volàtil (entre un 75 i un 85%) i molt baix en cendres (menys del 5%). El seu poder calorífic superior està comprès entre 3.500 i 4.800 kilocalories per kilogram.

La gasificació d’un sòlid és un procés que engloba la descomposició tèrmica de la matèria orgànica i l’acció d’un gas (agent gasificant), que reacciona principalment amb el residu carbonós procedent de la descomposició tèrmica del propi residu.

Per mitjà de la gasificació es transforma un material sòlid en gas susceptible de ser aprofitat com combustible o com matèria primera química (metà, amoníac, metanol, gasolina)."

Per altra banda, al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va organitzar el passat 31 de desembre la Jornada tècnica: "La biomassa, una oportunitat pel món rural". Podeu llegir la presentació i descarregar continguts a la seva web o a l'enllaç: http://afib.ctfc.cat/?p=186

Notícia:

Medi Ambient construirà la primera planta de gasificació amb biomassa forestal a Catalunya

S'instal·larà al planter de Forestal Catalana, SA, a Sant Feliu de Buixalleu, i produirà 160 MWh d'electricitat i 320 MWh de calor

Amb aquesta iniciativa es vol fomentar el pas del prototip a la implantació industrial d'aquesta tecnologia i alhora dinamitzar el sector forestal

La instal·lació de la planta compta amb un pressupost inicial de 173.500 € i es preveu que entri en servei a mitjans de l'any 2011

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha adjudicat avui, mitjançant l'empresa pública Forestal Catalana, SA, la instal·lació de la primera planta de gasificació a partir de biomassa d'origen forestal que es posarà en servei a Catalunya. Amb aquesta iniciativa el Departament vol fomentar el pas del prototip a la implantació industrial d'aquesta tecnologia i alhora dinamitzar el sector forestal.

La planta de biomassa s'ubicarà al municipi de Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), als terrenys del planter central de Forestal Catalana, SA. Es preveu que, quan entri en servei a mitjans de l'any que ve, aquesta planta abocarà a la xarxa elèctrica uns 160 MWh i proveirà fins a 320 MWh d'energia tèrmica per a la climatització (calor i fred) de les instal·lacions del planter. El seu consum és de 176 tones de biomassa forestal a l'any, i estalviarà l'emissió de fins a 112 tones de CO₂. Per a la seva instal·lació, compta amb un pressupost inicial de 173.500 €.

La tecnologia de la gasificació consisteix en la producció d'un gas combustible a partir de biomassa forestal. Es tracta d'un sistema de cogeneració amb biomassa forestal, amb una potència de 20 kW elèctrics i 40 kW tèrmics, on el gas produït s'ha de netejar i refredar abans d'enviar a un motor de combustió per produir electricitat i calor. La planta compta amb un gasificador de disseny i fabricació catalans i això afavoreix la introducció de millores en l'aprofitament energètic, tant en el disseny com en l'operativitat. A més, ofereix un rendiment elèctric i calorífic superior a altres plantes que utilitzen biomassa forestal.

Tot i ser una tecnologia coneguda i emprada des del segle XIX, la novetat rau en la seva aplicació en instal·lacions de dimensions petites i mitjanes, aprofitant l'avantatge competitiu de la disponibilitat i la proximitat a les zones d'abastiment de matèria primera. En aquest sentit, la situació de la planta és idònia ja que el planter de Sant Feliu de Buixalleu es troba a cavall de les serralades del Montseny i del Montnegre-Corredor, d'on espera proveir-se de biomassa forestal.

Aquesta planta de gasificació forma part d'un projecte més ampli que compta amb la participació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). Fruit d'un conveni signat entre el CTFC i Forestal Catalana, SA, es vol fomentar el consum de biomassa forestal i promoure alternatives de rendibilitat als boscos, desenvolupant i diversificant els aprofitaments forestals. Així mateix, es vol fomentar la instal·lació de plantes de cogeneració d'electricitat i calor de petita i mitjana potència amb biomassa forestal, analitzar-ne la viabilitat amb la instal·lació de dues plantes pilot de cogeneració amb biomassa forestal (una, la de Sant Feliu de Buixalleu, i una altra, de característiques similars, al CTFC, a la comarca del Solsonès), conèixer les millors tipologies de biomassa forestal per a la producció d'energia, i fomentar línies d'I+D per al desenvolupament d'aquestes tecnologies.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=59687&idioma=0

La foto del segell l'hem trobat a wikimedia commons i es tracta d'un segell tunisià que commemora el congrès sobre els boscos que es va celebrar a Seattle (EUA) el 1960.

Superconductivitat

Aquest fenomen físic va ser descobert el 1911 en estudiar la conducció de metalls a prop del cero absolut de temperatura. Els superconductors actuals, de tipus II, estan formats per aliatges metàl·lics que poden suportar camps magnètics elevats sense destruir el seu estat superconductor. A partir de 1986 es descobreixen els superconductors d’alta temperatura crítica, per sobre dels 100 K en alguns casos. La tecnologia de superconductors de baixa temperatura crítica està molt desenvolupada i s’utilitzen tècniques de diagnòstic per imatge, com ara la ressonància magnètica nuclear, en la construcció de Tokamaks, en prototipus de trens de levitació magnètica, etc.

A més, sobre el Superconductors i les seves característiques podeu trobar un article al servei online TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/), del qual us n'oferim un fragment: " Els materials superconductors han despertat molts projectes que esperaven la seva maduresa i han permès anar més enllà ja que la seva física no és només permetre el pas del corrent elèctric sense que es produeixin pèrdues. La seva física inclou també espectaculars propietats magnetico-quàntiques amb gran impacte en electrònica i el món dels sensors."