En aquests dies d’intens debat – un cop més – sobre l’absoluta necessitat d’impulsar el corredor mediterrani, val la pena recordar que a TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/tecnologia/tecno_cat/?q=node/206) se’n parla en un dels temes, Transports, territori i societat.
En aquest tema, es considera el projecte des de tres punts de vista: la col·laboració internacional, el desenvolupament regional i les infraestructures locals. Tot això amb l’objectiu de treure el màxim rendiment d’infraestructures que són molt cares, tant en diners com en el seu cost de temps i modificació de la realitat territorial.
Val la pena recordar, des del punt de vista energètic, que el transport representa el consum més gran d’energia. Per tant, l’hem d’optimitzar – no només per qüestions econòmiques sinó també ecològiques.
Us oferim a continuació un fragment del tema:
UN PROJECTE ENTRE FRONTERES
El projecte de construcció de l’Alta Velocitat Ferroviària que unirà Madrid amb Montpeller vertebrarà el territori en tot el seu recorregut. Davant d’aquesta expectativa destaquem el cas del tram Barcelona-Perpinyà impulsat des d’instàncies catalanes. En efecte, la Generalitat va iniciar l’estudi de factibilitat l’any 1986 i, posteriorment va realitzar el projecte constructiu, reprès en el seu moment pel Ministeri de Foment i pel “Ministère de l’Equipement” per part francesa.
És interessant destacar l’impuls i els acords entre actors polítics, tant del més alt nivell amb la signatura de convenis de cooperació entre Presidents de Govern i Ministres de Transports d’Espanya i França, com dels Ajuntaments que negocien i consensuen el seu traçat, sense desdenyar el paper impulsor de les administracions regionals d’ambdós països.
Per part dels agents socials, cal destacar el lideratge de les Cambres de Comerç catalanes i del sud de França, empreses constructores i de material mòbil, etc., la constitució de “lobbys” o societats d’interès econòmic, el rol destacat del Port de Barcelona que, amb la intermodalitat desitjada, aspira a la connexió directa amb la xarxa ferroviària europea eliminant el trencament de càrrega a la frontera. L’eliminació de la barrera física del diferent ample de via impulsarà el transport per tren comportant beneficis econòmics, socials i mediambientals. L’enllaç Madrid-frontera és un dels 14 projectes prioritaris impulsats per la Unió Europea que fomenta la interconnexió de totes les capitals dels estats membres.
UN PROJECTE REGIONAL
El segon exemple s’emmarca en la globalització de l’economia. Comporta que ciutats i regions preparin els seus territoris per ser competitius a escala mundial. En aquesta perspectiva cal entendre la coordinació entre institucions per dotar d’infraestructures un districte productiu a una zona estratègica com és del Delta del Llobregat a Barcelona, amb la confluència d’un port i un aeroport, nus d’autopistes i línies ferroviàries reforçades per l’Alta Velocitat, amb una parada a l’aeroport ampliat i l’enllaç viari amb el port, igualment ampliat gràcies a la desviació del riu Llobregat, i amb la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques).
Dur a terme tots els projectes que conflueixen en un espai tan reduït i estratègic és difícil. Per això, diferents administracions han signat un conveni de coordinació per donar coherència entre el sistema de transports i l’ordenació del territori. Es tracta del Pla delta, i manifesta una subtil i eficaç trama de factors polítics i econòmics per potenciar el que és local mitjançant polítiques d’activitats properes i crear àrees preparades específicament per activitats logístiques, en el marc de la sostenibilitat. Així, l’Ajuntament del Prat exigeix intervencions mediambientals que evitin la pèrdua de valors ecològics del delta i que garanteixin un futur amb millor qualitat de vida pels habitants de la zona. Aquests, a través d’associacions sindicals i ciutadanes, participen i controlen els projectes.
UN PROJECTE LOCAL
A una altra escala, el problema de la mobilitat urbana és també un tema complex i inquietant, que incideix a les formes de vida de la societat urbana, la seva economia, la seva estructura residencial, l’organització del temps de treball i del temps lliure. Les Rondes de Barcelona, superant conflictes per la seva construcció en barris marginals, l’impuls d’un transport públic de qualitat (tramvies, transport alternatiu, etc.) manifesten noves dinàmiques urbanes que plantegen nous sistemes de transport, compatibles amb els usos del sòl actuals i futurs i compatibles primordialment amb el concepte de ciutat sostenible, mantenint els estàndards de qualitat urbana i on tots els ciutadans puguin exercir el seu dret a la mobilitat.
La foto de l’Aeroport del Prat és d’E.Calvo (http://www.fotolog.com/ecalvo)
