Greenwashing: un altre tipus de publicitat enganyosa

Heu sentit mai el terme GREENWASHING? Segons ens informa la wikipedia, el terme va ser creat per Jay Westervelt el 1986 en un assaig en què feia referència als cartells que haureu vist sovint als banys del hotels. Aquells que recomanen fer servir les tovalloles diversos cops abans de posar-les a netejar pensant en el “medi ambient”. Segons Westervelt, això no seria cert, ja que l’hotel no prendria mesures per reduir l’impacte medi ambiental i, el fet de no netejar tantes tovalloles, respondria només a un desig d’estalviar-se costos i no a una preocupació veritable per la natura.

De la mateixa forma, es considera greenwashing qualsevol iniciativa d’una empresa en què vulgui fer-nos creure que té una preocupació medi ambiental que no té per raons de pur màrqueting o per estalviar-se costos. Penseu en els cotxes “amics del medi ambient” o en les companyies petrolieres que “cuiden la natura”. O en el productes que ens venen sense llibre d’instruccions donant-nos en canvi un document digital i dient-nos que és per estalviar paper i oblidant indicar que, en realitat, el que estalvien són despeses.

Als EUA la Federal Trade Comission ha establert unes normes per tal que no es puguin fer servir arguments medi ambientals a la publicitat sinó responen a una realitat demostrable de cura del medi ambient. A Brasil i Austràlia també s’han endegat eines legals per prevenir aquest tipus de publicitat enganyosa.

A la Unió Europea, una resposta a la pregunta de Georgios Papastamkos el 2009 sobre la qüestió informava que els consumidors que es considerin enganyats per aquest tipus de publicitat enganyosa poden acollir-se a la Directiva 2005/29/EC (http://www.europarl.europa.eu/sides/getAllAnswers.do?reference=E-2009-1632&language=ES)

Però consumidors i ambientalistes també prenen mesures per “defensar-se” del greenwashing. En aquest sentit, us recomanem que visiteu la web dedicada al Prix Pinocchio que atorga Amics de la Terre-France. Amb aquests premis el que es vols destacar són aquelles empreses que, malgrat utilitzar arguments de màrqueting com respecte medi ambiental o desenvolupament sostenible, fan tot el contrari en la seva activitat. Web: http://www.prix-pinocchio.org/rubrique.php?id_rubrique=7

En aquest article de El País, podeu trobar més informació sobre greenwashing:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/engano/verde/elpepusoc/20110805elpepusoc_7/Tes

VIURE SENSE PETROLI O AMB UN PETROLI MENYS PERJUDICIAL?

Com sabem, els productes derivats del petroli malgrat que són omnipresents i molt útils presenten diverses dificultats: d’una banda, l’escassetat futura de matèria prima pot comportar que el preu la faci prohibitiva per a moltes aplicacions, d’altra banda, el seu ús presenta problemes mediambientals.

Com a curiositat, recordem que John Webster va emprendre amb la seva família l’aventura de viure sense petroli. No és una tasca senzilla. A partir de l’experiència d’aquesta família Webster va fer un documental “Recipes for disaster” el tràiler del qual (disponible a youtube.com) enllacem.

A més, recentment La Vanguardia va dedicar un article a la qüestió: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110708/54182413402/vivir-sin-petroleo.html

Una part de la solució a aquesta dependència mundial, pot ser trobar materials – que, malgrat provenir del petroli – resultin menys perillosos per a l’ecosistema.

A la nostra obra TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/) se’n parla d’aquests POLÍMERS BIODEGRADABLES.

Us oferim un fragment de l’article a continuació:

“S’anomenen polímers sintètics els polímers obtinguts industrialment a partir de substàncies extretes del petroli. La seva producció massiva va començar a la dècada dels quaranta i, des d’aleshores, donat el seu baix preu i els seus elevats nivells de producció, els utilitzem a grans ciutats per fabricar objectes que ens fan la vida més còmoda, d’aquí el terme anglès “commodity plastics”. També els usem per fabricar utensilis, peces per maquinària i objectes d’un ús molt específic, per exemple, les lents de contacte.

Tanmateix, l’ús dels materials plàstics també té inconvenients. Un és que després d’usar-los són difícils d’eliminar, generant una enorme quantitat de residus, tal i com mostra la taula. Així, quan els envasos construïts amb aquests materials s’abandonen a la natura, pel seu gran volum i els seus colors cridaners, provoquen un gran impacte ambiental. A les darreres dècades la societat ha pres consciència d’aquest greu problema ecològic i per solucionar-lo s’han proposat dues vies: Reciclatge i Ús de polímers sintètics biodegradables. Aquestes dues solucions no s’exclouen entre elles, un percentatge dels plàstics que utilitzem ha de ser recuperat per tornar a ser utilitzat, mentre que un altre percentatge és de difícil recuperació. En aquest segon cas, la solució adequada podria ser l’ús de polímers biodegradables.
(...)

S’anomenen polímers biodegradables aquells la degradació dels quals al medi ambient és conseqüència de l’acció dels éssers vius. Pràcticament tots els polímers naturals són biodegradables, ja que ”les macromolècules que són produïdes per la natura són també metabolitzables pels microorganismes que viuen al medi ambient”. Els microorganismes són capaços de distingir entre polímers naturals i sintètics? Realment sí, els polímers naturals porten milions d’anys a la Terra i els microorganismes han evolucionat durant aquest temps, adquirint la capacitat de metabolitzar-los. En canvi, els polímers sintètics existeixen des de fa poc més de seixanta anys, un període insignificant en l’evolució d’un ésser viu.

(...), el futur dels polímers biodegradables depèn de que s’aconsegueixi desenvolupar productes de baix cost que es puguin usar com material d’envasat, fins i tot si és per aplicacions molt concretes, per exemple en alimentació. Cal tenir en compte que en aquest camp el preu és un factor molt important i els polímers biodegradables segueixen sent més cars que els polímers sintètics de producció massiva.

Una de les vies més originals per obtenir un material biodegradable de baix cost, consisteix en agafar un polímer sintètic, per exemple polietilè, i addicionar-li una substància biodegradable (natural o sintètica) juntament amb d’altres additius. Un sistema comercialitzat a Estats Units usa partícules de blat disperses en una matriu de polietilè. Els microorganismes es mengen el blat, creant canals i forats que faciliten la disgregació del polietilè per efecte dels agents ambientals i els additius.”

GESTIÓ ENERGÈTICA DE LES CIUTATS

En aquest enllaç amb TECNOBLOC trobareu un joc que proposa al jugador: “Gestiona una ciutat virtual i intenta trobar l’equilibri perfecte entre economia, medi ambient i benestar dels seus habitants. Pots utilitzar (o no) indústries contaminants i combustibles fòssils per fer-la crèixer ràpidament, tot destroçant el medi ambient i esgotant els recursos naturals. Tu decideixes!”

Sembla una molt bona manera de veure quins recursos precisa una ciutat, on els podem obtenir i quin impacte tenen.

Enllaç: http://tecnobloc.wordpress.com/2010/07/02/enercities-serious-game-al-facebook/

No obstant, el Panel Intergubernamental de la ONU sobre Canvis Climàtics considera que al 2050 les renovables podran subministrar el 80% de l’energia que ens cal. Serà el moment d’actualitzar el joc, oi?

Noticia: http://tinyurl.com/5vbr7kl

La imatge que us oferim és de Florència, cap al 1870, i l’hem trobada a wikimedia commons.

Què és la química verda?

Com sabeu, seguim amb interés l’any de la Química (recordeu les investigacions de BASF en relació amb el cotxe elèctric, http://blogenergiesrenovables.blogspot.com/2011/03/elcotxe-electric-i-les-investigacions.html ) ja que creiem que la química pot aportar moltes solucions als actuals entrebancs que troben les energies renovables.

En especial, ens interessa la QUÍMICA VERDA que busca oferir alternatives més compatibles amb el medi ambient que els processo actuals i que, per tant, prou la prevenció de la contaminació.

A finals dels 90, Paul Anastas y John Warner en van formular els principis en la seva obra “Green Chemistry: Theory and Practice” (http://www.beyondbenign.org/greenchemistry/greenchem.html)

Us en resumim aquests dotze principis:

1. Evitar els residus

2. Maximitzar la incorporació de tots els materials del procés en el producte acabat

3. Usar i generar substàncies amb poca o cap toxicitat

4. Preservar l’eficàcia funcional, a l’hora que es redueix la toxicitat

5. Minimitzar les substàncies auxiliars

6. Minimitzar les entrades d’energia

7. Preferir materials renovables abans que els no renovables

8. Evitar derivacions innecessàries

9. Preferir reactius catal·lítics abans que els reactius estequiomètrics

10. Dissenyar productes que es descomponguin de forma natural després del seu ús

11. Vigilància i control “des de dins del procés” per evitar la formació de substàncies perilloses

12. Seleccionar els processos i les substàncies per minimitzar el potencial de sinistralitat

Aquesta breu presentació de slideshare que comenta una mica més aquests principis: http://www.slideshare.net/dimruiz/quimica-verde

TMB i els dispositius anticontaminació als autobusos de Barcelona

Unes setmanes enrere, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va informar que: “està incorporant filtres d’alt rendiment per reduir les emissions d’òxids de nitrogen i partícules de 522 autobusos propulsats amb motor dièsel. Aquesta mesura –que s’ha presentat avui (10.11.10) en una jornada a l’Institut Botànic de Barcelona–, juntament amb l’adquisició de més autobusos de gas natural comprimit i híbrids, convertirà a curt termini la flota de transport de superfície de TMB en la més neta d’Europa.”

La compra d’autobusos híbrids s’emmarca en el projecte Retrofit, al que la TMB ja feia referència en la seva memòria de 2009: “TMB impulsa junt amb d’altres empreses un projecte per a la conversió en híbrids d’una part dels autobusos de la flota actual amb dièsel, mitjançant la incorporació d’un motor elèctric sincronitzat.” En aquesta memòria, s’informava també del projecte CUTE, per desenvolupar flotes d’autobusos que funcionarien amb piles d’hidrogen: “el Projecte HyFleet CUTE de la Unió Europea, que durant set anys ha fet el seguiment i demostració de la viabilitat de fer funcionar autobusos propulsats amb motor d’hidrogen a 13 ciutats d’arreu del món. TMB hi va participar del 2003 al 2007 amb la demostració de tres autobusos accionats per pila de combustible a hidrogen. Paral·lelament, TMB també participa a l’Aliança de Ciutats pels autobusos d’hidrogen. En el marc d’aquest grup, s’han revisat els nous projectes d’autobusos d’hidrogen que estan arribant actualment al mercat, i es farà el seguiment de la seva utilització a les ciutats pioneres (Londres, Hamburg i Vancouver).

A més, TMB disposava el 2009 de “147 m2 de plaques fotovoltaiques i 148 m2 de plaques solars” instal·lades en edificis i parades d’autobús.

És a dir, un conjunt de mesures, algunes en el camp de les energies renovables i altres en el de l’aprofitament de les energies fòssils, que esperem donin fruit, en especial si tenim en compte que s’estima que el transport (públic i privat) és la principal font d’emissió de gasos a les ciutats, per davant de les activitats industrials.

Podeu consultar més informació a la web: http://www.tmb.cat/ca_ES/siterelated/noticies/noticia.jsp?id=999&idioma=C

Foto d’un autobús vintage de Borkum (Alemanya) feta per Peter Hudec (a wikimedia commons)

Reducció de les emissions de carboni: Comissió Europea - Energy 2020 i la UN Climate Change Conference a Cancun

Aquest novembre, la Comissió Europea ha presentat el seu document Europa 2020, que inclou “Energia 2020: una estratègia per a una energia competitiva, sostenible i segura”.

Com podreu llegir a la web de la Comissió Europea:

“La estrategia de Europa 2020 presenta una visión de la economía social de mercado de Europa en la próxima década y se basa en tres áreas prioritarias interrelacionadas que se refuerzan mutuamente:

· crecimiento inteligente, desarrollando una economía basada en el conocimiento y la innovación;

· crecimiento sostenible, fomentando de una economía de bajo nivel de carbono, eficiente en términos de recursos y competitiva;

· crecimiento integrador, estimulando una economía con un alto nivel de empleo que fomente la cohesión social y territorial. “

Pel que fa a la qüestió energètica, la Comissió indica que són imprescindibles canvis estructurals que garanteixin el subministrament d’energia i, a l’hora, reduir les emissions i incrementar l’eficiència.

Totes elles – com veieu - són qüestions polítiques d’enorme abast per al futur d’Europa.

Enllaç a la web de la Comissió Europea (en castellà): http://ec.europa.eu/spain/novedades/asuntos_institucionales/ue2020_estrategia-economica-eu_es.htm

Enllaç al pdf Energy 2020 (en anglès): http://ec.europa.eu/energy/strategies/2010/doc/com%282010%290639.pdf

D’altra banda, es celebra a Cancún del 29 de novembre al 10 de desembre la United Nations Climate Change Conference. En aquesta conferència també s’apunta a la necessitat urgent de reduir les emissions i s’espera assolir acords per tal que aquest objectiu sigui una realitat els propers anys, amb una economia més “verda”.

Web oficial (que inclou una calculadora d’emissions): http://www.cop16.mx/es/

I una web independent, per si voleu contrastar dades: http://www.cumbrescambioclimatico.org/

Foto: Autor S.Solberg J. (a wikimedia commons)

Custòdia del territori i Sostenibilitat

Ens ha agradat el portal web: Viulaterra.cat (http://www.viulaterra.cat/) que, segons diu s’adreça “a persones que, com tu, esteu interessades en conservar la natura i els paisatges del nostre país. Hi ha moltes maneres per assolir aquest repte, però des d’aquest portal apostem per un instrument diferent que requereix la implicació de la ciutadania i que segur us engrescarà: la custòdia del territori.”

Si estimeu la natura, us recomanem que hi feu una ullada.

També us recomanem que feu una ullada la nostra obra SOSTENIBILITAT (http://www.tibidaboedicions.cat/node/30) que és d'una obra pràctica adreçada al suport de l'ensenyament en Primària i Secundària on s'ofereixen consells i activitats per fer amb l'objectiu de contribuir positivament a la conservació i millora del nostre entorn. L’obra inclou una part dedicada als RECURSOS ENERGÈTICS on parlem d'energies no renovables (el petroli i el gas natural), que són el resultat de l'acumulació de plàncton (organismes microscòpics marins) al fons marí, i d'energies renovables (l'energia solar, l'energia eòlica, l'energia geotèrmica, l'energia hidràulica i la biomassa). També tractem l'ús sostenible dels recursos energètics i com podem estalviar energia a casa.

La foto és un exemple de contaminació lumínica i forma part de les que il·lustren l’obra Sostenibilitat.

Les energies renovables en la construcció: el cas de COMPACT HABIT

Potser heu sentit parlar de l’empresa Compact Habit (http://www.compacthabit.com/index_cat.asp), que té la seva seu a Cardona. Ha merescut diversos guardons i reconeixements pel seu sistema d’edificació modular integral que permet construir amb molta rapidesa i estalvi – sense perdre la qualitat i el disseny - treballant amb mòduls de formigó. Al seu projecte de Banyoles van construir un edifici de 30 habitatges de protecció oficial, amb el suport de l’Institut Català del Sòl –INCASOL- que s’adreçaven a joves i es lloguen per 200€ al mes.

Doncs bé, aquest projecte ha passat a formar part del programa europeu GREENBUILDING, que vol recolzar la millora de l’eficiència energètica en edificis no residencials mitjançant mesures d’estalvi d’energia i/o d’aplicació de les energies renovables.

La participació a Greenbuilding implica una auditoria energètica i un pla d’actuació amb les mesures que s’aplicaran i l’estalvi que comportaran que ha d’aprovar la Comissió Europea i l’organisme nacional encarregat de gestionar el programa (en el cas d’Espanya, la Universitat Rovira i Virgili).

Si voleu més informació sobre el programa Greenbuilding, podeu consultar: http://www.eu-greenbuilding.org/

Foto: autor Lemiot (són uns habitatges ecologics d'Holanda) a Wikimedia Comons

WWF: Informe planeta vivo 2010

WWF ha publicat el seu INFORME PLANETA VIVO 2010 on alerta de la pèrdua de biodiversitat i d’ecosistemes del planeta.

Després d’analitzar-ne les causes, proposa dues mesures principals: 1ª reduir el consum de carn i 2ª (i aquesta és la que ens interessa més al nostre blog) utilitzar més energies renovables.

A més, també es parla d’un tema que vam tocar un temps enrere: l’empremta ecològica (o ECOLOGICAL FOOTPRINT). Podeu tafanejar en quina posició es troben els diferents països del món d’acord amb aquest índex.

En aquest enllaç trobareu el resum i l’informe complet, a més d’altres enllaços força interessants:

http://www.wwf.es/noticias/informes_y_publicaciones/informe_planeta_vivo_2010/

Com mesurar l'impacte en el medi ambient? Ecological Footprint

Probablement heu sentit parlar de l’ecological footprint (o empremta ecològica) que és una mesura que ens permet calcular quina pressió exerceixen els éssers humans sobre l’ambient. Es defineix com la superfície de terra i aigua que necessita una població humana per produir els recursos que consumeix i per absorbir-ne les deixalles amb la tecnologia existent.

Aquesta mesura ens permet deduir dades com ara que si tot el planeta tingués un nivell de vida com el dels EUA caldrien cinc planetes per mantenir-lo. També ens permet fer-nos preguntes com ara quin és l’impacte de les emissions de gasos sobre el medi o com assolir un desenvolupament sostenible.

Si voleu saber-ne més o esbrinar quina és la vostra empremta ecològica podeu fer el test que trobareu a la web:  www.footprintnetwork.org