Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tibidabo Edicions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tibidabo Edicions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2012

VÍDEO "ENERGIA SOLAR TÈRMICA"



Des d’aquest enllaç podeu accedir al vídeo sobre l’ENERGÍA SOLAR TÈRMICA que forma part de la nostra obra CIÈNCIES EN EL MÓN CONTEMPORANI (http://www.tibidaboedicions.cat/node/121).



ENLLAÇ AMB EL VÍDEO: http://www.tibidaboediciones.com/videos/ciencia/cat/4/energia.htm



Al vídeo es fa una presentació general de l’energia solar i es parla de la seva potència, els aparells relacionats i, de forma esquemàtica, el seu funcionament i els avantatges d’aquest tipus d’energia.


dimarts, 19 de juliol del 2011

VIURE SENSE PETROLI O AMB UN PETROLI MENYS PERJUDICIAL?



Com sabem, els productes derivats del petroli malgrat que són omnipresents i molt útils presenten diverses dificultats: d’una banda, l’escassetat futura de matèria prima pot comportar que el preu la faci prohibitiva per a moltes aplicacions, d’altra banda, el seu ús presenta problemes mediambientals.

Com a curiositat, recordem que John Webster va emprendre amb la seva família l’aventura de viure sense petroli. No és una tasca senzilla. A partir de l’experiència d’aquesta família Webster va fer un documental “Recipes for disaster” el tràiler del qual (disponible a youtube.com) enllacem.

A més, recentment La Vanguardia va dedicar un article a la qüestió: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110708/54182413402/vivir-sin-petroleo.html

Una part de la solució a aquesta dependència mundial, pot ser trobar materials – que, malgrat provenir del petroli – resultin menys perillosos per a l’ecosistema.

A la nostra obra TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/) se’n parla d’aquests POLÍMERS BIODEGRADABLES.

Us oferim un fragment de l’article a continuació:

“S’anomenen polímers sintètics els polímers obtinguts industrialment a partir de substàncies extretes del petroli. La seva producció massiva va començar a la dècada dels quaranta i, des d’aleshores, donat el seu baix preu i els seus elevats nivells de producció, els utilitzem a grans ciutats per fabricar objectes que ens fan la vida més còmoda, d’aquí el terme anglès “commodity plastics”. També els usem per fabricar utensilis, peces per maquinària i objectes d’un ús molt específic, per exemple, les lents de contacte.

Tanmateix, l’ús dels materials plàstics també té inconvenients. Un és que després d’usar-los són difícils d’eliminar, generant una enorme quantitat de residus, tal i com mostra la taula. Així, quan els envasos construïts amb aquests materials s’abandonen a la natura, pel seu gran volum i els seus colors cridaners, provoquen un gran impacte ambiental. A les darreres dècades la societat ha pres consciència d’aquest greu problema ecològic i per solucionar-lo s’han proposat dues vies: Reciclatge i Ús de polímers sintètics biodegradables. Aquestes dues solucions no s’exclouen entre elles, un percentatge dels plàstics que utilitzem ha de ser recuperat per tornar a ser utilitzat, mentre que un altre percentatge és de difícil recuperació. En aquest segon cas, la solució adequada podria ser l’ús de polímers biodegradables.
(...)

S’anomenen polímers biodegradables aquells la degradació dels quals al medi ambient és conseqüència de l’acció dels éssers vius. Pràcticament tots els polímers naturals són biodegradables, ja que ”les macromolècules que són produïdes per la natura són també metabolitzables pels microorganismes que viuen al medi ambient”. Els microorganismes són capaços de distingir entre polímers naturals i sintètics? Realment sí, els polímers naturals porten milions d’anys a la Terra i els microorganismes han evolucionat durant aquest temps, adquirint la capacitat de metabolitzar-los. En canvi, els polímers sintètics existeixen des de fa poc més de seixanta anys, un període insignificant en l’evolució d’un ésser viu.

(...), el futur dels polímers biodegradables depèn de que s’aconsegueixi desenvolupar productes de baix cost que es puguin usar com material d’envasat, fins i tot si és per aplicacions molt concretes, per exemple en alimentació. Cal tenir en compte que en aquest camp el preu és un factor molt important i els polímers biodegradables segueixen sent més cars que els polímers sintètics de producció massiva.

Una de les vies més originals per obtenir un material biodegradable de baix cost, consisteix en agafar un polímer sintètic, per exemple polietilè, i addicionar-li una substància biodegradable (natural o sintètica) juntament amb d’altres additius. Un sistema comercialitzat a Estats Units usa partícules de blat disperses en una matriu de polietilè. Els microorganismes es mengen el blat, creant canals i forats que faciliten la disgregació del polietilè per efecte dels agents ambientals i els additius.”

dimarts, 21 de juny del 2011

Obtenció d'energia a partir de residus sòlids urbans: L'HIDROGEN



Avui us oferim un fragment de la nostra obra TECNOLOGIA I SOCIETAT (www.tibidaboedicions.cat) que parla de l’obtenció d’energia a partir de residus sòlids urbans i que, en concret, comenta l’obtenció d’hidrògen:



“L’hidrogen és una important matèria primera per a la indústria química. Intervé en la síntesi de l’amoníac i les mescles d’hidrogen-monòxid de carboni, conegudes com gas de síntesi, són la base per la producció de metanol i hidrocarburs entre d’altres productes. Exerceix un paper molt significatiu en alguns processos de les refineries de petroli, així com a la metal·lúrgia.



Una altra important i futura aplicació de l’hidrogen és el seu ús com combustible. A més de les raons econòmiques i polítiques de diversificació de les fonts d’energia i la utilització de nous combustibles, cada cop són més importants les raons ecològiques per a l’ús de l’hidrogen, ja que la seva combustió només origina aigua. Així, l’hidrogen té aplicacions en diversos sectors del transport, actualment s’usa en sistemes de propulsió de coets espacials i en un futur proper es planteja com combustible alternatiu d’avions i vehicles automòbils. Igualment, la generació d’electricitat per mitjà de processos convencionals i per piles de combustibles és un altre important ús de l’hidrogen.



Actualment, des d’un punt de vista quantitatiu, el principal procés d’obtenció d’hidrogen és el reformat catalític de gas natural, gasos liquats de petroli o naftes amb vapor d’aigua, podent citar-se també l’oxidació parcial de fraccions pesants del petroli i la gasificació de carbó. També es pot obtenir hidrogen per electròlisi de l’aigua.”




La foto que acompanya l’entrada és d’Odynny (a wikimedia commons)


dimecres, 6 d’abril del 2011

NOVETAT EDITORIAL: CIÈNCIES EN EL MÓN CONTEMPORANI



Ja està a la venda "CIÈNCIES EN EL MÓN CONTEMPORANI" una obra que ofereix continguts pertanyents a diferents àmbits de la ciència, la tecnologia i el medi ambient. En ella, s'expliquen les característiques, el funcionament i les aplicacions de diferents descobriments científics que han marcat una fita en la història de la ciència contemporània. També, es tracten els avenços tecnològics que s'estan duent a terme, així com les seves aplicacions en diversos àmbits. I, finalment, es pretén facilitar la comprensió de la interacció entre l'evolució geològica del planeta i la vida, oferint consells i activitats que poden realitzar per contribuir a la conservació i millora del nostre entorn ia la conscienciació de la necessitat de preservar les diferents formes de vida. A més, l'obra aporta coneixements sobre les futures fonts d'energia i les seves aplicacions, explicant els diferents tipus d'energies alternatives que existeixen.


És a dir, una obra completa amb un suport didàctic de llibre i DVD.


Convé apuntar que a l’obra es dediquen alguns apartats a les energies:


• ENERGIA SOLAR TÈRMICA • ENERGIA GEOTÈRMICA • ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA • ENERGIA EÒLICA • ENERGIA HIDRÀULICA


Si voleu més informació o veure vídeos demo de l'obra, poden connectar-se a: http://www.tibidaboedicions.cat/node/121



dimarts, 22 de març del 2011

Vídeo sobre Energia nuclear

Us oferim un vídeo que forma part de la nostra obra "L'energia del futur i les seves aplicacions" (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39) i que pot ser útil per disposar de més informació per entendre els esdeveniments del Japó dels darrers dies. "L'energia del futur i les seves aplicacions" és una obra produida per Tibidabo Edicions, S.A. Ha estat dirigida pel Dr. Asiaín García, de la Universitat de Barcelona, contant al seu equip de treball amb el biòleg Josep Maria Busquets i el físic Joan Aragonès. La finalitat de l'obra és aportar coneixements sobre les futures fonts d'energia i les seves aplicacions, descrivint les seves característiques bàsiques i explicant els diferents tipus d'energies alternatives que existeixen i d'altres de nova investigació recent. Quan s'explica l'energia es tracta, també, el malgastament energètic que s'està duent a terme als darrers temps i es fa especial esment en els fenòmens altament negatius que comporta aquest malgastament, entre ells el canvi climàtic o el forat de la capa d'ozó. Com a solució per pal·liar aquests efectes tan negatius per la Terra, a l'obra s'explica com podem obtenir energia eficientment en base a nous estudis en el camp de la biologia i de la física oferint alternatives energètiques mitjançant diferents tipus d'energies alternatives, el consum de les quals és menys nociu per al medi, com per exemple els biocombustibles o la producció d'hidrogen creat en base a bacteris creats genèticament.

divendres, 14 de gener del 2011

Nou blog de Tibidabo Ediciones

La nostra editorial ha endegat un blog per a continguts en castellà en els nostres àmbits de treball. Us convidem a visitar-lo:

http://blogtibidabo.blogspot.com/

dimarts, 11 de gener del 2011

Primera planta de gasificació amb biomassa forestal a Catalunya





Aquesta noticia va aparèixer al desembre, així que no sabem si el canvi de govern modificarà els plans per a la construcció d'aquesta primera planta a San Feliu de Buixalleu. No obstant, us oferim la noticia que va donar a conèixer la Generalitat en el seu moment, ja que sembla un projecte a priori prou engrescador.



Us recordem, no obstant que a la nostra obra L'energia del futur i les seves aplicacions (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39) s'analitza l'impacte mediambiental que suposa el cultiu a gran escala de vegetals per a la producció de carburants. En aquest document, es pensa més en la producció per a la producció de bioetanol que no pas en gasificació i biomassa, així que és un altre tema. Però val la pena tenir en compte tots els aspectes de la qüestió, oi?

A TECNOLOGIA I SOCIETAT (accessible online, mitjançant subscripció: http://www.tibidaboedicions.cat/), un dels temes analitza en detall la gasificació com a tècnica per a l'aprofitament termoquímic de la biomassa. A continuació, us n'oferim un fragment: "La biomassa de naturalesa lignocel·lulòsica presenta una sèrie de característiques físico-químiques que fan que sigui aconsellable la seva valorització energètica mitjançant gasificació. Juntament amb les característiques ja conegudes (recursos renovables, baixos costs de producció, concentració, no presenten problemes ambientals) es poden citar les referents a la seva composició. La seva anàlisi elemental indica que estan formats bàsicament per: Carboni (entre un 50 i un 60%), Oxigen (entre un 30 i un 40%), Hidrogen (entre un 5 i un 7%), una mica de Nitrogen i d’altres components i que gairebé no contenen Sofre. Presenten un alt percentatge de matèria volàtil (entre un 75 i un 85%) i molt baix en cendres (menys del 5%). El seu poder calorífic superior està comprès entre 3.500 i 4.800 kilocalories per kilogram.

La gasificació d’un sòlid és un procés que engloba la descomposició tèrmica de la matèria orgànica i l’acció d’un gas (agent gasificant), que reacciona principalment amb el residu carbonós procedent de la descomposició tèrmica del propi residu.

Per mitjà de la gasificació es transforma un material sòlid en gas susceptible de ser aprofitat com combustible o com matèria primera química (metà, amoníac, metanol, gasolina)."

Per altra banda, al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va organitzar el passat 31 de desembre la Jornada tècnica: "La biomassa, una oportunitat pel món rural". Podeu llegir la presentació i descarregar continguts a la seva web o a l'enllaç: http://afib.ctfc.cat/?p=186



Notícia:



Medi Ambient construirà la primera planta de gasificació amb biomassa forestal a Catalunya



S'instal·larà al planter de Forestal Catalana, SA, a Sant Feliu de Buixalleu, i produirà 160 MWh d'electricitat i 320 MWh de calor



Amb aquesta iniciativa es vol fomentar el pas del prototip a la implantació industrial d'aquesta tecnologia i alhora dinamitzar el sector forestal



La instal·lació de la planta compta amb un pressupost inicial de 173.500 € i es preveu que entri en servei a mitjans de l'any 2011





El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha adjudicat avui, mitjançant l'empresa pública Forestal Catalana, SA, la instal·lació de la primera planta de gasificació a partir de biomassa d'origen forestal que es posarà en servei a Catalunya. Amb aquesta iniciativa el Departament vol fomentar el pas del prototip a la implantació industrial d'aquesta tecnologia i alhora dinamitzar el sector forestal.



La planta de biomassa s'ubicarà al municipi de Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), als terrenys del planter central de Forestal Catalana, SA. Es preveu que, quan entri en servei a mitjans de l'any que ve, aquesta planta abocarà a la xarxa elèctrica uns 160 MWh i proveirà fins a 320 MWh d'energia tèrmica per a la climatització (calor i fred) de les instal·lacions del planter. El seu consum és de 176 tones de biomassa forestal a l'any, i estalviarà l'emissió de fins a 112 tones de CO2. Per a la seva instal·lació, compta amb un pressupost inicial de 173.500 €.



La tecnologia de la gasificació consisteix en la producció d'un gas combustible a partir de biomassa forestal. Es tracta d'un sistema de cogeneració amb biomassa forestal, amb una potència de 20 kW elèctrics i 40 kW tèrmics, on el gas produït s'ha de netejar i refredar abans d'enviar a un motor de combustió per produir electricitat i calor. La planta compta amb un gasificador de disseny i fabricació catalans i això afavoreix la introducció de millores en l'aprofitament energètic, tant en el disseny com en l'operativitat. A més, ofereix un rendiment elèctric i calorífic superior a altres plantes que utilitzen biomassa forestal.



Tot i ser una tecnologia coneguda i emprada des del segle XIX, la novetat rau en la seva aplicació en instal·lacions de dimensions petites i mitjanes, aprofitant l'avantatge competitiu de la disponibilitat i la proximitat a les zones d'abastiment de matèria primera. En aquest sentit, la situació de la planta és idònia ja que el planter de Sant Feliu de Buixalleu es troba a cavall de les serralades del Montseny i del Montnegre-Corredor, d'on espera proveir-se de biomassa forestal.



Aquesta planta de gasificació forma part d'un projecte més ampli que compta amb la participació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). Fruit d'un conveni signat entre el CTFC i Forestal Catalana, SA, es vol fomentar el consum de biomassa forestal i promoure alternatives de rendibilitat als boscos, desenvolupant i diversificant els aprofitaments forestals. Així mateix, es vol fomentar la instal·lació de plantes de cogeneració d'electricitat i calor de petita i mitjana potència amb biomassa forestal, analitzar-ne la viabilitat amb la instal·lació de dues plantes pilot de cogeneració amb biomassa forestal (una, la de Sant Feliu de Buixalleu, i una altra, de característiques similars, al CTFC, a la comarca del Solsonès), conèixer les millors tipologies de biomassa forestal per a la producció d'energia, i fomentar línies d'I+D per al desenvolupament d'aquestes tecnologies.



http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=59687&idioma=0



La foto del segell l'hem trobat a wikimedia commons i es tracta d'un segell tunisià que commemora el congrès sobre els boscos que es va celebrar a Seattle (EUA) el 1960.



dimarts, 4 de gener del 2011

Superconductivitat

Aquest fenomen físic va ser descobert el 1911 en estudiar la conducció de metalls a prop del cero absolut de temperatura. Els superconductors actuals, de tipus II, estan formats per aliatges metàl·lics que poden suportar camps magnètics elevats sense destruir el seu estat superconductor. A partir de 1986 es descobreixen els superconductors d’alta temperatura crítica, per sobre dels 100 K en alguns casos. La tecnologia de superconductors de baixa temperatura crítica està molt desenvolupada i s’utilitzen tècniques de diagnòstic per imatge, com ara la ressonància magnètica nuclear, en la construcció de Tokamaks, en prototipus de trens de levitació magnètica, etc.

A més, sobre el Superconductors i les seves característiques podeu trobar un article al servei online TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/), del qual us n'oferim un fragment: " Els materials superconductors han despertat molts projectes que esperaven la seva maduresa i han permès anar més enllà ja que la seva física no és només permetre el pas del corrent elèctric sense que es produeixin pèrdues. La seva física inclou també espectaculars propietats magnetico-quàntiques amb gran impacte en electrònica i el món dels sensors."

dimecres, 15 de desembre del 2010

Avançament editorial: Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana



Us oferim el text d'un dels apartats de l'obra "Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana" com a avançament, ja que l'obra sortirà a la venda en breu. Així us podeu fer una idea de com es tracten els temes.



Ara bé, no oblideu, que és un obra que compta amb suport DVD, així que cada tema, va acompanyat d'arxius multimèdia, que el fan més entenedor i dinàmic.



Com sempre, restem a la vostra disposició, si voleu més informació, a tibidabo@tibidaboedicions.cat, a la web www.tibidaboedicions.cat i al tel. 93 212 69 49.








19. Funció dels microorganismes en la depuració d'aigües residuals



Tota activitat humana produeix una gran quantitat de residus orgànics i inorgànics no utilitzables, que en ser abocats a un riu donen lloc a desequilibris entre les diferents poblacions de l'ecosistema. Per evitar-lo, es realitza un tractament dels abocaments que asseguri una aportació de matèria orgànica i nutrients, equilibrat amb la capacitat autodepuradora del medi. Per la tractament sol utilitzar-se la capacitat de consumir la matèria orgànica que tenen els microorganismes.



Una part dels residus que produïm és vehiculada amb aigua i constitueix les "aigües residuals", de composició molt variable. Depenent de l'origen, s'estableixen tres categories:


97


a) urbanes, originades per l'activitat quotidiana de l'home.


b) industrials, obtingudes com a conseqüència de l'activitat industrial essent característica, en molts casos, la presència de material no biodegradable o tòxic


i


c) agrícoles, que són les procedents de l'activitat agropecuària, amb una composició similar a les aigües domèstiques, predominant components inorgànics, que procedeixen dels sistemes d'adobament, excretes animals i humanes.



Aquestes tres categories poden associar-se donant lloc a aigües residuals mixtes. La depuració de les aigües residuals es basa en els processos naturals que tenen lloc quan es realitza un abocament al medi, optimitzant-los. Un cop eliminat el 60% de la contaminació mitjançant processos físico-químics, el 40% restant és eliminat mitjançant tractament biològic, utilitzant microorganismes que eliminen matèria orgànica i inorgànica en forma suspesa, col·loïdal o dissolta, obtenint-se efluents amb uns valors sòlids en suspensió, i de contaminació, menors de 20 mgL-1.



Es distingeixen dos grans tipus de processos biològics:



a) Aerobis, on l'eliminació dels residus és realitzada per respiració dels substrats


presents a l'aigua, i



b) Anaerobis, on la matèria orgànica és fermentada.


98


Les aplicacions de la ciència a la


Els processos aerobis poden ser de dos tipus:



a) Processos mitjançant fangs actius, on els microorganismes es troben dispersos a l'aigua residual, permetent un atac homogeni de la matèria orgànica present a la mateixa, i


b) Processos mitjançant pel·lícula fixada, on els microorganismes estan adherits a un suport sòlid, de diferents naturalesa, sobre el qual discorre l'aigua.



En els processos per fangs actius, que constitueixen el mètode de depuració més usat, l'aigua residual entra en uns tancs on es posa en contacte amb una gran massa microbiana (licor barreja) a la qual se subministra aire i es manté en suspensió mitjançant agitació, de forma que l'oxigen dissolt no es torni limitant.



La matèria orgànica present s'adsorbeix a la superfície cel·lular i és, a continuació, introduïda a l'interior de la cèl·lula, on és metabolitzada i s'obté l'energia i els precursors necessaris per al seu creixement. Igualment, formen productes de rebuig que eliminen, i són utilitzats com a nutrient per altres microorganismes, que repeteixen el mateix procés. D'aquesta forma, la matèria orgànica dissolta és transformada en material cel·lular.



Els sistemes de fangs actius es caracteritzen perquè els microorganismes (bacteris, fongs, protozous) i alguns metazous s'associen sobre la matèria orgànica particulada, present a l'aigua residual, constituint estructures macroscòpiques anomenades flòculs biològics. La seva formació es afavorida per materials mucosos, alliberats pels bacteris (Pseudomonas, Achromobobacter, Flavobacterium, Alcaligenes, Arthrobacter, Zoogloea,Nitrosomonas i Nitrobacter, entre d'altres), així com per la formació d'una xarxa de bacteris filamentosos (Beggiatoa, Bacillus, Nocardia, Nostocoida, Haliscomenobacter,Sphaerotilus, i Thiothrix) que serveix com esquelet; igualment s'associen partícules orgàniques i inorgàniques transportades per l'aigua residual.



Els microorganismes que formen el flòcul constitueixen només d'un 5 a un 20% de la massa dels mateixos; això posa de manifest que el seu principal paper és aglutinar la matèria orgànica en estructures fàcilment decantables, alhora que la consumeixen.



S'estableix una cadena tròfica on els bacteris, juntament amb alguns protozous saprobis, constitueixen el primer esglaó, sobre el qual se situen dos esglaons més. Cada esglaó es nodreix de l'anterior, aconseguint la mineralització de la matèria orgànica. Els bacteris lliures, i aquelles que es troben més laxament unides al flòcul, són eliminades per protozous holozoics i rotífers, quedant únicament les que s'hi troben més fortament unides. Els fongs són poc significatius en el procés de depuració, llevat en condicions especials com aigua amb alts nivells de sucres, o de productes orgànics recalcitrants. La competència entre diferents microorganismes, pels substrats presents a l'aigua residual, es tradueix en el desenvolupament d'aquells que estan més ben adaptats als mateixos, en les condicions mantingudes (pH, Tª, concentració de nutrients, oxigen dissolt, etc.). Per tant, quant més diversa sigui la composició de l'aigua residual, més gran serà la diversitat de microorganismes.



L'efluent dels tancs d'airejament és dut a decantadors on, per estar a un règim estacionari, els microorganismes formats són eliminats per decantació. Els processos de depuració amb pel·lícula fixada són usats en influents amb una càrrega baixa. 00


Les aplicacions de


El sistema és semblant al dels fangs actius, és a dir, l'eliminació de la matèria orgànica es fa per oxidació microbiana, si l'airejament no és forçat. Per aconseguir que els microorganismes tinguin una tensió d'oxigen adequada, s'augmenta la superfície d'actuació, amb la qual cosa s'aconsegueix una millor difusió. Els sistemes per augmentar la superfície són heterogenis i proporcionen els diferents processos. Tots tenen en comú el fet que els microorganismes implicats es troben fixats sobre un suport sòlid, constituint una biopel·lícula. L'aigua a depurar circula sobre el suport, quan aquest és estàtic o bé és el suport que es mou al si de l'aigua. La matèria orgànica i l'oxigen difonen a la pel·lícula i són usats pels microorganismes per al seu creixement, establint-se una zonació amb diferents microorganismes i funcions.



La zona aeròbia és la més activa al procés de depuració i constitueix només una petita capa superficial; els gruixos de biopel·lícula poden oscil·lar entre 1-2 mm, mentre que la part activa (100-200 μm) correspon al 10%. Els microorganismes, en contacte amb el suport, perden la seva capacitat d'unió al mateix, per la qual cosa el pas de l'aigua sobre la biopel·lícula provoca que es desprengui deixant restes, que tornen a regenerar-se per creixement. La pel·lícula eliminada ha de ser retirada posteriorment en un clarificador. La depuració d'aigües residuals mitjançant processos anaerobis, es realitza mitjançant el procés de biometanització, que és el resultat de l'activitat de tres poblacions bacterianes, que actuen de forma seqüencial, i que a partir de matèria orgànica van degradant-la fins a metà, CO2 i aigua. Igualment, sol ser el mecanisme d'estabilització dels fangs eliminats mitjançant processos aerobis.


dimarts, 23 de novembre del 2010

Vídeo sobre Energia geotèrmica



En aquest enllaç, podeu veure el vídeo sobre Energia geotèrmica que forma part de l’obra “L’energia del futur i les seves aplicacions” (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39)


VÍDEO: http://www.tibidaboediciones.com/videos/energia/05cat.swf

La imatge pertany a Energies renovables - baticer.

divendres, 19 de novembre del 2010

LES APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA VIDA QUOTIDIANA: a la venda ben aviat!

Bon dia,

Només avançar-vos que ben aviat posarem a la venda en català i castellà l’obra LES APLICACIONS DE LA CIÈNCIA A LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA que constarà d’un llibre i tres DVDs.

“Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana” serà una obra de divulgació de la ciència que vol oferir al públic no especialitzat explicacions sobre les aportacions i canvis científics que estan tenint lloc en els camps de l’ecologia, la biologia, la medicina, la informàtica o la mecànica.

Us continuarem informant però, si en voleu saber més, només cal que ens feu arribar un correu electrònic.

Fins ben aviat!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Custòdia del territori i Sostenibilitat

Ens ha agradat el portal web: Viulaterra.cat (http://www.viulaterra.cat/) que, segons diu s’adreça “a persones que, com tu, esteu interessades en conservar la natura i els paisatges del nostre país. Hi ha moltes maneres per assolir aquest repte, però des d’aquest portal apostem per un instrument diferent que requereix la implicació de la ciutadania i que segur us engrescarà: la custòdia del territori.”

Si estimeu la natura, us recomanem que hi feu una ullada.

També us recomanem que feu una ullada la nostra obra SOSTENIBILITAT (http://www.tibidaboedicions.cat/node/30) que és d'una obra pràctica adreçada al suport de l'ensenyament en Primària i Secundària on s'ofereixen consells i activitats per fer amb l'objectiu de contribuir positivament a la conservació i millora del nostre entorn. L’obra inclou una part dedicada als RECURSOS ENERGÈTICS on parlem d'energies no renovables (el petroli i el gas natural), que són el resultat de l'acumulació de plàncton (organismes microscòpics marins) al fons marí, i d'energies renovables (l'energia solar, l'energia eòlica, l'energia geotèrmica, l'energia hidràulica i la biomassa). També tractem l'ús sostenible dels recursos energètics i com podem estalviar energia a casa.

La foto és un exemple de contaminació lumínica i forma part de les que il·lustren l’obra Sostenibilitat.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

CONTINGUTS WEB SUBSCRIPTORS


dimarts, 14 de setembre del 2010

Web Energies Renovables per a subscriptors

Tibidabo Edicions S.A. us ofereix el Servei Baticer que us permet l’accés per subscripció i de forma online als nostres continguts referents a les Energies Renovables i les seves diferents possibilitats. Part d’aquests continguts us els oferim des d’aquest blog i a facebook però, si voleu disposar de la versió completa, heu de ser subscriptors.

Truqueu-nos o envieu-nos un e-mail i us n’infomarem.

Tel.: 93 212 6949

Correu electrònic: tibidabo@tibidaboedicions.cat

Web: http://www.tibidaboedicions.cat/energia/baticer_cat/