dimarts, 21 de desembre de 2010

Consumpedia: web per al consum conscient

Hem conegut la CONSUMPEDIA i, tot i que està lluny de les nostres intencions voler alliçonar ningú i també és cert que s’allunya dels objectius del blog, ens ha semblat que pot ser una bona web per fer-hi una ullada en aquestes dates, tradicionalment propenses als excessos.

ConsumpediaMed és un projecte finançat pel CAR/PN (Centre d'Activitat Regional per a la Producció Neta) i realitzat en col·laboració amb el CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum). Segons diuen a la web: “Consumpedia és un espai de consulta gratuït i no comercial. Un fitxer de productes, en permanent desenvolupament, amb informació independent, rigorosa i pràctica (extreta principalment de la revista Opcions). És un lloc pel qual podem passar per prendre decisions de consum més conscients. És una eina per apropiar-nos del nostre dia a dia i evitar que els nostres consums segueixin canviant les nostres vides, barris, pobles, món... Un descans al consumisme, una invitació a gaudir i transformar.”

Hi podeu trobar informació sobre tot un ventall de productes (ordinadors, mobles, iogurts, bombetes, etc). Des de què són als tipus que hi ha i com millorar-ne l’ús o reduir-ne el consum. Hi ha consells molt pràctics. Per exemple, en el cas dels iogurts fins i tot hi ha la recepta per fer-ne de casolans.

En el cas de les bombetes, es donen recomanacions per potenciar les fonts renovables d’energia (per bé que molt per sobre, tot sigui dit).

Enllaç amb la web: http://consumpedia.org/

I amb la revista Opcions (editada pel CRIC): http://opcions.org/

Foto del mercat de Nadal a Dresde de Ricardfabi (a wikimedia commons)

dimecres, 15 de desembre de 2010

Avançament editorial: Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana



Us oferim el text d'un dels apartats de l'obra "Les aplicacions de la ciència a la nostra vida quotidiana" com a avançament, ja que l'obra sortirà a la venda en breu. Així us podeu fer una idea de com es tracten els temes.



Ara bé, no oblideu, que és un obra que compta amb suport DVD, així que cada tema, va acompanyat d'arxius multimèdia, que el fan més entenedor i dinàmic.



Com sempre, restem a la vostra disposició, si voleu més informació, a tibidabo@tibidaboedicions.cat, a la web www.tibidaboedicions.cat i al tel. 93 212 69 49.








19. Funció dels microorganismes en la depuració d'aigües residuals



Tota activitat humana produeix una gran quantitat de residus orgànics i inorgànics no utilitzables, que en ser abocats a un riu donen lloc a desequilibris entre les diferents poblacions de l'ecosistema. Per evitar-lo, es realitza un tractament dels abocaments que asseguri una aportació de matèria orgànica i nutrients, equilibrat amb la capacitat autodepuradora del medi. Per la tractament sol utilitzar-se la capacitat de consumir la matèria orgànica que tenen els microorganismes.



Una part dels residus que produïm és vehiculada amb aigua i constitueix les "aigües residuals", de composició molt variable. Depenent de l'origen, s'estableixen tres categories:


97


a) urbanes, originades per l'activitat quotidiana de l'home.


b) industrials, obtingudes com a conseqüència de l'activitat industrial essent característica, en molts casos, la presència de material no biodegradable o tòxic


i


c) agrícoles, que són les procedents de l'activitat agropecuària, amb una composició similar a les aigües domèstiques, predominant components inorgànics, que procedeixen dels sistemes d'adobament, excretes animals i humanes.



Aquestes tres categories poden associar-se donant lloc a aigües residuals mixtes. La depuració de les aigües residuals es basa en els processos naturals que tenen lloc quan es realitza un abocament al medi, optimitzant-los. Un cop eliminat el 60% de la contaminació mitjançant processos físico-químics, el 40% restant és eliminat mitjançant tractament biològic, utilitzant microorganismes que eliminen matèria orgànica i inorgànica en forma suspesa, col·loïdal o dissolta, obtenint-se efluents amb uns valors sòlids en suspensió, i de contaminació, menors de 20 mgL-1.



Es distingeixen dos grans tipus de processos biològics:



a) Aerobis, on l'eliminació dels residus és realitzada per respiració dels substrats


presents a l'aigua, i



b) Anaerobis, on la matèria orgànica és fermentada.


98


Les aplicacions de la ciència a la


Els processos aerobis poden ser de dos tipus:



a) Processos mitjançant fangs actius, on els microorganismes es troben dispersos a l'aigua residual, permetent un atac homogeni de la matèria orgànica present a la mateixa, i


b) Processos mitjançant pel·lícula fixada, on els microorganismes estan adherits a un suport sòlid, de diferents naturalesa, sobre el qual discorre l'aigua.



En els processos per fangs actius, que constitueixen el mètode de depuració més usat, l'aigua residual entra en uns tancs on es posa en contacte amb una gran massa microbiana (licor barreja) a la qual se subministra aire i es manté en suspensió mitjançant agitació, de forma que l'oxigen dissolt no es torni limitant.



La matèria orgànica present s'adsorbeix a la superfície cel·lular i és, a continuació, introduïda a l'interior de la cèl·lula, on és metabolitzada i s'obté l'energia i els precursors necessaris per al seu creixement. Igualment, formen productes de rebuig que eliminen, i són utilitzats com a nutrient per altres microorganismes, que repeteixen el mateix procés. D'aquesta forma, la matèria orgànica dissolta és transformada en material cel·lular.



Els sistemes de fangs actius es caracteritzen perquè els microorganismes (bacteris, fongs, protozous) i alguns metazous s'associen sobre la matèria orgànica particulada, present a l'aigua residual, constituint estructures macroscòpiques anomenades flòculs biològics. La seva formació es afavorida per materials mucosos, alliberats pels bacteris (Pseudomonas, Achromobobacter, Flavobacterium, Alcaligenes, Arthrobacter, Zoogloea,Nitrosomonas i Nitrobacter, entre d'altres), així com per la formació d'una xarxa de bacteris filamentosos (Beggiatoa, Bacillus, Nocardia, Nostocoida, Haliscomenobacter,Sphaerotilus, i Thiothrix) que serveix com esquelet; igualment s'associen partícules orgàniques i inorgàniques transportades per l'aigua residual.



Els microorganismes que formen el flòcul constitueixen només d'un 5 a un 20% de la massa dels mateixos; això posa de manifest que el seu principal paper és aglutinar la matèria orgànica en estructures fàcilment decantables, alhora que la consumeixen.



S'estableix una cadena tròfica on els bacteris, juntament amb alguns protozous saprobis, constitueixen el primer esglaó, sobre el qual se situen dos esglaons més. Cada esglaó es nodreix de l'anterior, aconseguint la mineralització de la matèria orgànica. Els bacteris lliures, i aquelles que es troben més laxament unides al flòcul, són eliminades per protozous holozoics i rotífers, quedant únicament les que s'hi troben més fortament unides. Els fongs són poc significatius en el procés de depuració, llevat en condicions especials com aigua amb alts nivells de sucres, o de productes orgànics recalcitrants. La competència entre diferents microorganismes, pels substrats presents a l'aigua residual, es tradueix en el desenvolupament d'aquells que estan més ben adaptats als mateixos, en les condicions mantingudes (pH, Tª, concentració de nutrients, oxigen dissolt, etc.). Per tant, quant més diversa sigui la composició de l'aigua residual, més gran serà la diversitat de microorganismes.



L'efluent dels tancs d'airejament és dut a decantadors on, per estar a un règim estacionari, els microorganismes formats són eliminats per decantació. Els processos de depuració amb pel·lícula fixada són usats en influents amb una càrrega baixa. 00


Les aplicacions de


El sistema és semblant al dels fangs actius, és a dir, l'eliminació de la matèria orgànica es fa per oxidació microbiana, si l'airejament no és forçat. Per aconseguir que els microorganismes tinguin una tensió d'oxigen adequada, s'augmenta la superfície d'actuació, amb la qual cosa s'aconsegueix una millor difusió. Els sistemes per augmentar la superfície són heterogenis i proporcionen els diferents processos. Tots tenen en comú el fet que els microorganismes implicats es troben fixats sobre un suport sòlid, constituint una biopel·lícula. L'aigua a depurar circula sobre el suport, quan aquest és estàtic o bé és el suport que es mou al si de l'aigua. La matèria orgànica i l'oxigen difonen a la pel·lícula i són usats pels microorganismes per al seu creixement, establint-se una zonació amb diferents microorganismes i funcions.



La zona aeròbia és la més activa al procés de depuració i constitueix només una petita capa superficial; els gruixos de biopel·lícula poden oscil·lar entre 1-2 mm, mentre que la part activa (100-200 μm) correspon al 10%. Els microorganismes, en contacte amb el suport, perden la seva capacitat d'unió al mateix, per la qual cosa el pas de l'aigua sobre la biopel·lícula provoca que es desprengui deixant restes, que tornen a regenerar-se per creixement. La pel·lícula eliminada ha de ser retirada posteriorment en un clarificador. La depuració d'aigües residuals mitjançant processos anaerobis, es realitza mitjançant el procés de biometanització, que és el resultat de l'activitat de tres poblacions bacterianes, que actuen de forma seqüencial, i que a partir de matèria orgànica van degradant-la fins a metà, CO2 i aigua. Igualment, sol ser el mecanisme d'estabilització dels fangs eliminats mitjançant processos aerobis.


dimarts, 14 de desembre de 2010

TED TALK: l'enginyer i emprenedor Bill Gross parla de com trobar noves fonts d'energia



Bill Gross ha estat emprenedor des dels quinze anys, quan va fundar una companyia d’energia solar. Més tard, ha fundat altres companyies i actualment és el President i Director General d’Idealab (http://www.idealab.com/), una incubadora de noves idees d’on va sorgir, entre altres, la companyia Picasa.


En aquesta conferència, Gross parla de les seves experiències com a inventor des dels seus inicis. També parla d’un innovador sistema de cèl·lules solars i de qüestions que encara estan per resoldre.

En aquest enllaç podeu veure el vídeo i, si ho voleu, el podeu seleccionar amb subtítols en castellà o altres idiomes: http://www.ted.com/talks/lang/eng/bill_gross_on_new_energy.html

(Per cert, encara no està subtitulat al català però – si algú s’anima – pot fer-ho sol·licitant a TED col·laborar amb ells com a traductor/a de forma altruista)


La foto és de PiccoloNamek a wikimedia commons i representa un arc d'energia al voltant de l'electrode central d'una làmpara de plasma.

dijous, 9 de desembre de 2010

TMB i els dispositius anticontaminació als autobusos de Barcelona

Unes setmanes enrere, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va informar que: “està incorporant filtres d’alt rendiment per reduir les emissions d’òxids de nitrogen i partícules de 522 autobusos propulsats amb motor dièsel. Aquesta mesura –que s’ha presentat avui (10.11.10) en una jornada a l’Institut Botànic de Barcelona–, juntament amb l’adquisició de més autobusos de gas natural comprimit i híbrids, convertirà a curt termini la flota de transport de superfície de TMB en la més neta d’Europa.”

La compra d’autobusos híbrids s’emmarca en el projecte Retrofit, al que la TMB ja feia referència en la seva memòria de 2009: “TMB impulsa junt amb d’altres empreses un projecte per a la conversió en híbrids d’una part dels autobusos de la flota actual amb dièsel, mitjançant la incorporació d’un motor elèctric sincronitzat.” En aquesta memòria, s’informava també del projecte CUTE, per desenvolupar flotes d’autobusos que funcionarien amb piles d’hidrogen: “el Projecte HyFleet CUTE de la Unió Europea, que durant set anys ha fet el seguiment i demostració de la viabilitat de fer funcionar autobusos propulsats amb motor d’hidrogen a 13 ciutats d’arreu del món. TMB hi va participar del 2003 al 2007 amb la demostració de tres autobusos accionats per pila de combustible a hidrogen. Paral·lelament, TMB també participa a l’Aliança de Ciutats pels autobusos d’hidrogen. En el marc d’aquest grup, s’han revisat els nous projectes d’autobusos d’hidrogen que estan arribant actualment al mercat, i es farà el seguiment de la seva utilització a les ciutats pioneres (Londres, Hamburg i Vancouver).

A més, TMB disposava el 2009 de “147 m2 de plaques fotovoltaiques i 148 m2 de plaques solars” instal·lades en edificis i parades d’autobús.

És a dir, un conjunt de mesures, algunes en el camp de les energies renovables i altres en el de l’aprofitament de les energies fòssils, que esperem donin fruit, en especial si tenim en compte que s’estima que el transport (públic i privat) és la principal font d’emissió de gasos a les ciutats, per davant de les activitats industrials.

Podeu consultar més informació a la web: http://www.tmb.cat/ca_ES/siterelated/noticies/noticia.jsp?id=999&idioma=C

Foto d’un autobús vintage de Borkum (Alemanya) feta per Peter Hudec (a wikimedia commons)