dimarts, 19 de juliol de 2011

VIURE SENSE PETROLI O AMB UN PETROLI MENYS PERJUDICIAL?



Com sabem, els productes derivats del petroli malgrat que són omnipresents i molt útils presenten diverses dificultats: d’una banda, l’escassetat futura de matèria prima pot comportar que el preu la faci prohibitiva per a moltes aplicacions, d’altra banda, el seu ús presenta problemes mediambientals.

Com a curiositat, recordem que John Webster va emprendre amb la seva família l’aventura de viure sense petroli. No és una tasca senzilla. A partir de l’experiència d’aquesta família Webster va fer un documental “Recipes for disaster” el tràiler del qual (disponible a youtube.com) enllacem.

A més, recentment La Vanguardia va dedicar un article a la qüestió: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110708/54182413402/vivir-sin-petroleo.html

Una part de la solució a aquesta dependència mundial, pot ser trobar materials – que, malgrat provenir del petroli – resultin menys perillosos per a l’ecosistema.

A la nostra obra TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/) se’n parla d’aquests POLÍMERS BIODEGRADABLES.

Us oferim un fragment de l’article a continuació:

“S’anomenen polímers sintètics els polímers obtinguts industrialment a partir de substàncies extretes del petroli. La seva producció massiva va començar a la dècada dels quaranta i, des d’aleshores, donat el seu baix preu i els seus elevats nivells de producció, els utilitzem a grans ciutats per fabricar objectes que ens fan la vida més còmoda, d’aquí el terme anglès “commodity plastics”. També els usem per fabricar utensilis, peces per maquinària i objectes d’un ús molt específic, per exemple, les lents de contacte.

Tanmateix, l’ús dels materials plàstics també té inconvenients. Un és que després d’usar-los són difícils d’eliminar, generant una enorme quantitat de residus, tal i com mostra la taula. Així, quan els envasos construïts amb aquests materials s’abandonen a la natura, pel seu gran volum i els seus colors cridaners, provoquen un gran impacte ambiental. A les darreres dècades la societat ha pres consciència d’aquest greu problema ecològic i per solucionar-lo s’han proposat dues vies: Reciclatge i Ús de polímers sintètics biodegradables. Aquestes dues solucions no s’exclouen entre elles, un percentatge dels plàstics que utilitzem ha de ser recuperat per tornar a ser utilitzat, mentre que un altre percentatge és de difícil recuperació. En aquest segon cas, la solució adequada podria ser l’ús de polímers biodegradables.
(...)

S’anomenen polímers biodegradables aquells la degradació dels quals al medi ambient és conseqüència de l’acció dels éssers vius. Pràcticament tots els polímers naturals són biodegradables, ja que ”les macromolècules que són produïdes per la natura són també metabolitzables pels microorganismes que viuen al medi ambient”. Els microorganismes són capaços de distingir entre polímers naturals i sintètics? Realment sí, els polímers naturals porten milions d’anys a la Terra i els microorganismes han evolucionat durant aquest temps, adquirint la capacitat de metabolitzar-los. En canvi, els polímers sintètics existeixen des de fa poc més de seixanta anys, un període insignificant en l’evolució d’un ésser viu.

(...), el futur dels polímers biodegradables depèn de que s’aconsegueixi desenvolupar productes de baix cost que es puguin usar com material d’envasat, fins i tot si és per aplicacions molt concretes, per exemple en alimentació. Cal tenir en compte que en aquest camp el preu és un factor molt important i els polímers biodegradables segueixen sent més cars que els polímers sintètics de producció massiva.

Una de les vies més originals per obtenir un material biodegradable de baix cost, consisteix en agafar un polímer sintètic, per exemple polietilè, i addicionar-li una substància biodegradable (natural o sintètica) juntament amb d’altres additius. Un sistema comercialitzat a Estats Units usa partícules de blat disperses en una matriu de polietilè. Els microorganismes es mengen el blat, creant canals i forats que faciliten la disgregació del polietilè per efecte dels agents ambientals i els additius.”

dimarts, 12 de juliol de 2011

EXPERIMENTACIÓ I APRENENTAGE DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA



Arrel dels resultats de l'informe PISA, els ensenyants en el camp de la ciència van posar a sobre la taula la necessitat d'experimentar la ciència i la tecnologia per fer-les entendores i atractives.

Notícia publicada a web UAB: http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia-1090226434100.html?noticiaid=1300778908704

Podeu consultar l'informe ENCIENDE (enllaç: http://www.cosce.org/pdf/Informe_ENCIENDE.pdf) que recull anàlisis i propostes a fi d'acostar la ciència als nens i fer que l'aprenentatge de la ciència sigui atractiu per a ells.

Si el llegiu, veureu que la primera proposta transversal recull la necessitat de reduir els continguts de les matèries de ciència per deixar prou temps per aprofundir i experimentar.

Al vídeo que us oferim, i que forma part del programa "X(P)rimenta" trobareu això mateix: nens "tocant" la ciència. De ben segur que les coses que aprendran d'aquesta forma les recordaran més temps i podran aplicar-les a la seva vida molt més que les que només han llegit i subratllat en un llibre.

Si voleu veure encara més vídeos, us podeu connectar a: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp

I, una vegada més, us convidem a conèixer les nostres obres de divulgació científica a http://www.tibidaboedicions.cat/node/14

dimarts, 5 de juliol de 2011

Kit formatiu per a primària sobre la Lluita contra la Desertificació (UNESCO)



La UNESCO y el secretariat de la Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (UNCCD) (en col·laboració amb els governs d’Itàlia i Suïssa) han desenvolupat un kit de materials disponibles online que volen servir de suport per explicar als nois i noies de primària la importància de lluitar contra la desertificació.



El kit, que està disponible en anglès, francès i castellà, inclou un còmic que es pot veure online, material de suport per als educadors, un glosari i un plegat d’informació addicional sobre casos de lluita contra la desertificació en diferents països (entre altres, Espanya).


A més, a la “Guía educativa para el maestro” es fa esment a la importància de donar suport a les ENERGIES RENOVABLES: ”Para que el desarrollo sea sostenible debe, entre otras cosas, basarse en conocimientos científicos y tecnológicos. Los últimos avances pueden aportar soluciones al problema de la desertificación como por ejemplo, mejorar los sistemas tradicionales de producción, rehabilitar los suelos, aumentar la producción de cereales o carnes, detener la degradación ambiental y utilizar nuevas fuentes de energía.” I explica diferents tipus d’energies renovables i perquè s’han de substituir les tradicionals.


Enllaç a la web: http://www.unesco.org/mab/doc/ekocd/spanish/index.html



La foto de l’incendi dels pous de petroli de Kuwait forma part de la nostra obra BIODIVERSITAT (http://www.tibidaboedicions.cat/node/31).