FINS BEN AVIAT!

Bon dia,

Us volem agrair l’interès que heu demostrat des que vam endegar aquest blog el juliol de 2010.
Han estat moltes entrades i també molts esdeveniments.

Ara considerem que és el moment de continuar fent-nos ressó de les noticies que ens interessen en l’àmbit de les energies i la sostenibilitat, però mitjançant el nostre altre blog:
http://blogdescobriments.blogspot.com/

Per descomptat, allà també podreu trobar les nostres novetats editorials i ens tindreu a la vostra disposició per a qualsevol comentari o col·laboració.

Seguim presents a facebook i a twitter per compartir i comentar tota l’actualitat en el camp de l’energia:

Facebook: Energies Renovables Tibidabo Edicions
Twitter: EnergiesRenovab

Gràcies novament i fins sempre!

VÍDEO "ENERGIA SOLAR TÈRMICA"

Des d’aquest enllaç podeu accedir al vídeo sobre l’ENERGÍA SOLAR TÈRMICA que forma part de la nostra obra CIÈNCIES EN EL MÓN CONTEMPORANI (http://www.tibidaboedicions.cat/node/121).

ENLLAÇ AMB EL VÍDEO: http://www.tibidaboediciones.com/videos/ciencia/cat/4/energia.htm

Al vídeo es fa una presentació general de l’energia solar i es parla de la seva potència, els aparells relacionats i, de forma esquemàtica, el seu funcionament i els avantatges d’aquest tipus d’energia.

2012 ANY INTERNACIONAL DE L'ENERGIA SOSTENIBLE PER A TOTS

Les Nacions Unides han nomenat el 2012 Any Internacional de l’Energia Sostenible per a tots. Segons ens diuen a la web dedicada:

“Reconociendo la importancia de la energía para el desarrollo sostenible, la Asamblea General de las Naciones Unidas proclamó el año 2012 Año Internacional de la Energía Sostenible para Todos mediante resolución 65/151.
El Año Internacional de la Energía Sostenible para Todos ofrece una valiosa oportunidad para profundizar la toma de conciencia sobre la importancia de incrementar el acceso sostenible a la energía, la eficiencia energética y la energía renovable en el ámbito local, nacional, regional e internacional.
Los servicios energéticos tienen un profundo efecto en la productividad, la salud, la educación, el cambio climático, la seguridad alimentaria e hídrica y los servicios de comunicación.
La falta de acceso a la energía no contaminante, asequible y fiable obstaculiza el desarrollo social y económico y constituye un obstáculo importante para el logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio.
Sin embargo, 1.400 millones de personas carecen de acceso a la energía moderna, en tanto 3.000 millones dependen de la «biomasa tradicional» y carbón como las principales fuentes de energía.”

Si voleu consultar més dades, la web és: http://www.un.org/es/events/sustainableenergyforall/

http://www.youtube.com/watch?v=UGqo3qamaWs

En el vídeo que encapçala aquesta entrada veureu una presentació en què el grup Linking Park explica el seu compromís amb les Nacions Unides i amb aquesta iniciativa en particular.

Greenwashing: un altre tipus de publicitat enganyosa

Heu sentit mai el terme GREENWASHING? Segons ens informa la wikipedia, el terme va ser creat per Jay Westervelt el 1986 en un assaig en què feia referència als cartells que haureu vist sovint als banys del hotels. Aquells que recomanen fer servir les tovalloles diversos cops abans de posar-les a netejar pensant en el “medi ambient”. Segons Westervelt, això no seria cert, ja que l’hotel no prendria mesures per reduir l’impacte medi ambiental i, el fet de no netejar tantes tovalloles, respondria només a un desig d’estalviar-se costos i no a una preocupació veritable per la natura.

De la mateixa forma, es considera greenwashing qualsevol iniciativa d’una empresa en què vulgui fer-nos creure que té una preocupació medi ambiental que no té per raons de pur màrqueting o per estalviar-se costos. Penseu en els cotxes “amics del medi ambient” o en les companyies petrolieres que “cuiden la natura”. O en el productes que ens venen sense llibre d’instruccions donant-nos en canvi un document digital i dient-nos que és per estalviar paper i oblidant indicar que, en realitat, el que estalvien són despeses.

Als EUA la Federal Trade Comission ha establert unes normes per tal que no es puguin fer servir arguments medi ambientals a la publicitat sinó responen a una realitat demostrable de cura del medi ambient. A Brasil i Austràlia també s’han endegat eines legals per prevenir aquest tipus de publicitat enganyosa.

A la Unió Europea, una resposta a la pregunta de Georgios Papastamkos el 2009 sobre la qüestió informava que els consumidors que es considerin enganyats per aquest tipus de publicitat enganyosa poden acollir-se a la Directiva 2005/29/EC (http://www.europarl.europa.eu/sides/getAllAnswers.do?reference=E-2009-1632&language=ES)

Però consumidors i ambientalistes també prenen mesures per “defensar-se” del greenwashing. En aquest sentit, us recomanem que visiteu la web dedicada al Prix Pinocchio que atorga Amics de la Terre-France. Amb aquests premis el que es vols destacar són aquelles empreses que, malgrat utilitzar arguments de màrqueting com respecte medi ambiental o desenvolupament sostenible, fan tot el contrari en la seva activitat. Web: http://www.prix-pinocchio.org/rubrique.php?id_rubrique=7

En aquest article de El País, podeu trobar més informació sobre greenwashing:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/engano/verde/elpepusoc/20110805elpepusoc_7/Tes

CALEFACCIÓ I ESTALVI

Les companyies elèctriques amenacen amb augments molt considerables de la factura elèctrica per a l’any vinent. Potser ara que comença el fred i les calefaccions es posaran en marxa és un bon moment per recordar alguns consells sobre CLIMATITZACIÓ que ofereix l’Institut Català d’Energia.

Calefacció

• A l’hivern amb una temperatura de 19-21ºC és suficient per gaudir d’un confort adient.




• Reduir la temperatura un grau suposa un estalvi d’energia del 8%.




• A l’hivern normalment es pot apagar la calefacció de nit, ja que la calor acumulada durant el dia pot ser més que suficient.




• Si hem de sortir només unes poques hores de la llar, es convenient regular el termòstat de la calefacció a 15ºC (o la posició econòmica d’alguns aparells). Si per el contrari s’estarà fora moltes hores en convenient apagar totalment la calefacció.




• L’aire, en l’interior dels radiadors, dificulta la transmissió de calor. Per això és convenient purgar els radiadors una vegada l’any.




• La ubicació òptima dels radiadors és sota les finestres per afavorir la correcta difusió de l’aire calent per l’habitació.




• Es convenient no tapar ni obstruir els radiadors amb mobles per aprofitar al màxim la calor.




• Si tenim habitacions buides a la llar o que gairebé no s’utilitzen es convenient baixar la temperatura d’aquestes o tancar la vàlvula dels radiadors.




• Si tenim un sistema de calefacció a gas cal que la caldera estigui equipada amb encesa electrònica i elements de regulació, com ara un termòstat programable.




• Si tenim un sistema de calefacció elèctric convé emprar sistemes per acumulació amb tarifa nocturna.




• Podem tenir calefacció i aire condicionat amb un sol aparell, instal·lant una bomba de calor reversible.
  
  
  Enllaç:
  http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.71a2158dbba416fdc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=9cf1c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9cf1c77be417c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
  

ANIVERSARI: El 17 d'octubre de 1956 s'inaugurava la primera central nuclear comercial

El 17 d’octubre de 1956 s’inaugurava a Gran Bretanya la primera central nuclear comercial del món, CALDER HALL. Aquesta central va funcionar durant gairebé 50 anys i va ser tancada el 2003 perquè la seva tecnologia havia quedat obsoleta, tot i que s’esperava tenir-la en servei fins el 2006.

Segons paraules de la Reina, el dia de la inauguració, “aquesta nova energia, que ha demostrat ser una eina terrible de destrucció, ha estat controlada per primer cop pel bé comú del nostre poble”. Unes paraules que, avui, més de 50 anys més tard, continuen sent objecte de debat.

En aquests enllaços de la BBC, podreu veure més detalls sobre Calder Hall i també un calendari de l’energia nuclear:

http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/17/newsid_3147000/3147145.stm

http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/england/2900659.stm

El vídeo que us oferim forma part de l'obra L'ENERGIA DEL FUTUR I LES SEVES APLICACIONS (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39) i el podeu trobar, amb molts d'altres, al noste canal a youtube TIBIDABOED.

CORREDOR MEDITERRANI: Transports, territori i societat

En aquests dies d’intens debat – un cop més – sobre l’absoluta necessitat d’impulsar el corredor mediterrani, val la pena recordar que a TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/tecnologia/tecno_cat/?q=node/206) se’n parla en un dels temes, Transports, territori i societat.

En aquest tema, es considera el projecte des de tres punts de vista: la col·laboració internacional, el desenvolupament regional i les infraestructures locals. Tot això amb l’objectiu de treure el màxim rendiment d’infraestructures que són molt cares, tant en diners com en el seu cost de temps i modificació de la realitat territorial.

Val la pena recordar, des del punt de vista energètic, que el transport representa el consum més gran d’energia. Per tant, l’hem d’optimitzar – no només per qüestions econòmiques sinó també ecològiques.

Us oferim a continuació un fragment del tema:

UN PROJECTE ENTRE FRONTERES

El projecte de construcció de l’Alta Velocitat Ferroviària que unirà Madrid amb Montpeller vertebrarà el territori en tot el seu recorregut. Davant d’aquesta expectativa destaquem el cas del tram Barcelona-Perpinyà impulsat des d’instàncies catalanes. En efecte, la Generalitat va iniciar l’estudi de factibilitat l’any 1986 i, posteriorment va realitzar el projecte constructiu, reprès en el seu moment pel Ministeri de Foment i pel “Ministère de l’Equipement” per part francesa.

És interessant destacar l’impuls i els acords entre actors polítics, tant del més alt nivell amb la signatura de convenis de cooperació entre Presidents de Govern i Ministres de Transports d’Espanya i França, com dels Ajuntaments que negocien i consensuen el seu traçat, sense desdenyar el paper impulsor de les administracions regionals d’ambdós països.

Per part dels agents socials, cal destacar el lideratge de les Cambres de Comerç catalanes i del sud de França, empreses constructores i de material mòbil, etc., la constitució de “lobbys” o societats d’interès econòmic, el rol destacat del Port de Barcelona que, amb la intermodalitat desitjada, aspira a la connexió directa amb la xarxa ferroviària europea eliminant el trencament de càrrega a la frontera. L’eliminació de la barrera física del diferent ample de via impulsarà el transport per tren comportant beneficis econòmics, socials i mediambientals. L’enllaç Madrid-frontera és un dels 14 projectes prioritaris impulsats per la Unió Europea que fomenta la interconnexió de totes les capitals dels estats membres.

UN PROJECTE REGIONAL

El segon exemple s’emmarca en la globalització de l’economia. Comporta que ciutats i regions preparin els seus territoris per ser competitius a escala mundial. En aquesta perspectiva cal entendre la coordinació entre institucions per dotar d’infraestructures un districte productiu a una zona estratègica com és del Delta del Llobregat a Barcelona, amb la confluència d’un port i un aeroport, nus d’autopistes i línies ferroviàries reforçades per l’Alta Velocitat, amb una parada a l’aeroport ampliat i l’enllaç viari amb el port, igualment ampliat gràcies a la desviació del riu Llobregat, i amb la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques).

Dur a terme tots els projectes que conflueixen en un espai tan reduït i estratègic és difícil. Per això, diferents administracions han signat un conveni de coordinació per donar coherència entre el sistema de transports i l’ordenació del territori. Es tracta del Pla delta, i manifesta una subtil i eficaç trama de factors polítics i econòmics per potenciar el que és local mitjançant polítiques d’activitats properes i crear àrees preparades específicament per activitats logístiques, en el marc de la sostenibilitat. Així, l’Ajuntament del Prat exigeix intervencions mediambientals que evitin la pèrdua de valors ecològics del delta i que garanteixin un futur amb millor qualitat de vida pels habitants de la zona. Aquests, a través d’associacions sindicals i ciutadanes, participen i controlen els projectes.

UN PROJECTE LOCAL

A una altra escala, el problema de la mobilitat urbana és també un tema complex i inquietant, que incideix a les formes de vida de la societat urbana, la seva economia, la seva estructura residencial, l’organització del temps de treball i del temps lliure. Les Rondes de Barcelona, superant conflictes per la seva construcció en barris marginals, l’impuls d’un transport públic de qualitat (tramvies, transport alternatiu, etc.) manifesten noves dinàmiques urbanes que plantegen nous sistemes de transport, compatibles amb els usos del sòl actuals i futurs i compatibles primordialment amb el concepte de ciutat sostenible, mantenint els estàndards de qualitat urbana i on tots els ciutadans puguin exercir el seu dret a la mobilitat.

La foto de l’Aeroport del Prat és d’E.Calvo (http://www.fotolog.com/ecalvo)

Eficiència energètica a Catalunya

El Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC) és, como diuen a la seva web, “un ens que, a través de la col·laboració entre les empreses i les entitats associades procedents dels àmbits tecnològic, de recerca, institucional, regulador, industrial, informatiu i de negoci, té per finalitat impulsar l'àmbit de l'eficiència energètica.

La finalitat de Clúster és oferir al mercat solucions integrades i innovadores en eficiència energètica, unint els productes i serveis de la cadena de valor i aportant solucions en paquets que engloben productes, instal·lacions, manteniment i gestió.”

Web: www.clustereficiencia.org

És a dir, es tracta de treure més el suc de l’energia que consumim.

A la seva web també podeu trobar un document dit “Decàleg de mesures d’eficiència energètica”, que, a més del decàleg en si, detalla un seguit d’actuacions de diferents empreses que formen part del clúster.

Enllaç amb el document: http://www.clustereficiencia.org/admin/uploads/docsanuncis/20110708145846.pdf

Al decàleg es fan propostes per a tots els sectors que impliquen l’energia, des de l’industria, a la mobilitat o la construcció. Ens han cridat l’atenció un parell de dades:

- Les llars, el comerç i les oficines representen ¼ de l’energia consumida a Catalunya i la meitat d’aquesta és dedica a climatització. És a dir: 12,5% del total de l’energia consumida serveix per mantenir una temperatura “agradable” (concepte molt discutible, com sabem els que patim aires condicionats).

- D’altra banda, el transport representa un 40% del total d’energia consumida a Catalunya.

És a dir, dos conceptes, climatització i transport representen més de la meitat del consum d’energia a Catalunya.

N’hi ha per reflexionar, oi?

MINI EÒLICA a Espanya

Us imagineu tenir un molí per a producció d’energia al pati de col·legi o al terrat de casa? Fins ara, tenir-lo resultava encara més difícil que fer una instal·lació solar ja que els requisits eran els mateixos per a un molí “industrial” que per a un de “domèstic”.

Notícia premsa: http://www.publico.es/ciencias/260591/el-gobierno-bloquea-la-energia-minieolica

En altres països, com Holanda o Regne Unit, no obstant, aquesta era una opció d’autoabastiment d’energia renovable implantada amb bons resultats. Per això, l’esperança era que el Pla d’Energies Renovables 2011-2020 facilités aquestes instal·lacions.

Enllaç amb la secció de mini eòlica de l’Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA): http://www.appa.es/12minieolica/12seccion.php

I enllaç amb l’Estudio del Impacto Macroeconómico de las Energías Renovables en España, de l’APPA: http://www.energiasrenovables.ciemat.es/suplementos/sit_actual_renovables/eolica.htm

Al juny es va signar finalment el PLAN DE ACCIÓN NACIONAL DE ENERGÍAS RENOVABLES DE ESPAÑA (PANER) 2011 – 2020

Enllaç: http://www.mityc.es/energia/desarrollo/EnergiaRenovable/Documents/20100630_PANER_Espanaversion_final.pdf

En aquest pla es contempla que desenvolupament de diversos reglaments que han d’aportar un marc regulatori específic per a les instal·lacions mini-eòliques, simplificant tràmits, unificant normes d’instal·lació i certificant els instal·ladors. Tot això, per ara, està en projecte però potser en un futur no gaire llunyà, començarem a veure petites instal·lacions que abastiran una casa o pis, com ara passa amb les instal·lacions solars.

Foto: Molins de vent (autor E.Calvo)

Estrategias para un desarrollo sostenible (vídeo UNED): CAPTURA DEL CO2

Ens ha interessat aquest vídeo de la UNED que dedica els primers minuts a la "CIUDAD DE LA ENERGÍA" que s'està desenvolupant al BIERZO. En especial, a partir del 3'30" quan dedica uns instants a comentar el projecte que estan desenvolupant de CAPTURA DEL CO2. Llàstima que no s'extenguin més i no parlin amb més detall de la qüestió de l'emmagatzemament del CO2, un cop capturat.

En qualsevol cas, sembla a priori una iniciativa de desenvolupament territorial sostenible interessant. http://www.ciuden.es/

VIURE SENSE PETROLI O AMB UN PETROLI MENYS PERJUDICIAL?

Com sabem, els productes derivats del petroli malgrat que són omnipresents i molt útils presenten diverses dificultats: d’una banda, l’escassetat futura de matèria prima pot comportar que el preu la faci prohibitiva per a moltes aplicacions, d’altra banda, el seu ús presenta problemes mediambientals.

Com a curiositat, recordem que John Webster va emprendre amb la seva família l’aventura de viure sense petroli. No és una tasca senzilla. A partir de l’experiència d’aquesta família Webster va fer un documental “Recipes for disaster” el tràiler del qual (disponible a youtube.com) enllacem.

A més, recentment La Vanguardia va dedicar un article a la qüestió: http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110708/54182413402/vivir-sin-petroleo.html

Una part de la solució a aquesta dependència mundial, pot ser trobar materials – que, malgrat provenir del petroli – resultin menys perillosos per a l’ecosistema.

A la nostra obra TECNOLOGIA I SOCIETAT (http://www.tibidaboedicions.cat/) se’n parla d’aquests POLÍMERS BIODEGRADABLES.

Us oferim un fragment de l’article a continuació:

“S’anomenen polímers sintètics els polímers obtinguts industrialment a partir de substàncies extretes del petroli. La seva producció massiva va començar a la dècada dels quaranta i, des d’aleshores, donat el seu baix preu i els seus elevats nivells de producció, els utilitzem a grans ciutats per fabricar objectes que ens fan la vida més còmoda, d’aquí el terme anglès “commodity plastics”. També els usem per fabricar utensilis, peces per maquinària i objectes d’un ús molt específic, per exemple, les lents de contacte.

Tanmateix, l’ús dels materials plàstics també té inconvenients. Un és que després d’usar-los són difícils d’eliminar, generant una enorme quantitat de residus, tal i com mostra la taula. Així, quan els envasos construïts amb aquests materials s’abandonen a la natura, pel seu gran volum i els seus colors cridaners, provoquen un gran impacte ambiental. A les darreres dècades la societat ha pres consciència d’aquest greu problema ecològic i per solucionar-lo s’han proposat dues vies: Reciclatge i Ús de polímers sintètics biodegradables. Aquestes dues solucions no s’exclouen entre elles, un percentatge dels plàstics que utilitzem ha de ser recuperat per tornar a ser utilitzat, mentre que un altre percentatge és de difícil recuperació. En aquest segon cas, la solució adequada podria ser l’ús de polímers biodegradables.
(...)

S’anomenen polímers biodegradables aquells la degradació dels quals al medi ambient és conseqüència de l’acció dels éssers vius. Pràcticament tots els polímers naturals són biodegradables, ja que ”les macromolècules que són produïdes per la natura són també metabolitzables pels microorganismes que viuen al medi ambient”. Els microorganismes són capaços de distingir entre polímers naturals i sintètics? Realment sí, els polímers naturals porten milions d’anys a la Terra i els microorganismes han evolucionat durant aquest temps, adquirint la capacitat de metabolitzar-los. En canvi, els polímers sintètics existeixen des de fa poc més de seixanta anys, un període insignificant en l’evolució d’un ésser viu.

(...), el futur dels polímers biodegradables depèn de que s’aconsegueixi desenvolupar productes de baix cost que es puguin usar com material d’envasat, fins i tot si és per aplicacions molt concretes, per exemple en alimentació. Cal tenir en compte que en aquest camp el preu és un factor molt important i els polímers biodegradables segueixen sent més cars que els polímers sintètics de producció massiva.

Una de les vies més originals per obtenir un material biodegradable de baix cost, consisteix en agafar un polímer sintètic, per exemple polietilè, i addicionar-li una substància biodegradable (natural o sintètica) juntament amb d’altres additius. Un sistema comercialitzat a Estats Units usa partícules de blat disperses en una matriu de polietilè. Els microorganismes es mengen el blat, creant canals i forats que faciliten la disgregació del polietilè per efecte dels agents ambientals i els additius.”

EXPERIMENTACIÓ I APRENENTAGE DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Arrel dels resultats de l'informe PISA, els ensenyants en el camp de la ciència van posar a sobre la taula la necessitat d'experimentar la ciència i la tecnologia per fer-les entendores i atractives.

Notícia publicada a web UAB: http://www.uab.es/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia-1090226434100.html?noticiaid=1300778908704

Podeu consultar l'informe ENCIENDE (enllaç: http://www.cosce.org/pdf/Informe_ENCIENDE.pdf) que recull anàlisis i propostes a fi d'acostar la ciència als nens i fer que l'aprenentatge de la ciència sigui atractiu per a ells.

Si el llegiu, veureu que la primera proposta transversal recull la necessitat de reduir els continguts de les matèries de ciència per deixar prou temps per aprofundir i experimentar.

Al vídeo que us oferim, i que forma part del programa "X(P)rimenta" trobareu això mateix: nens "tocant" la ciència. De ben segur que les coses que aprendran d'aquesta forma les recordaran més temps i podran aplicar-les a la seva vida molt més que les que només han llegit i subratllat en un llibre.

Si voleu veure encara més vídeos, us podeu connectar a: http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/index.jsp

I, una vegada més, us convidem a conèixer les nostres obres de divulgació científica a http://www.tibidaboedicions.cat/node/14

Kit formatiu per a primària sobre la Lluita contra la Desertificació (UNESCO)

La UNESCO y el secretariat de la Convenció de les Nacions Unides per a la Lluita contra la Desertificació (UNCCD) (en col·laboració amb els governs d’Itàlia i Suïssa) han desenvolupat un kit de materials disponibles online que volen servir de suport per explicar als nois i noies de primària la importància de lluitar contra la desertificació.

El kit, que està disponible en anglès, francès i castellà, inclou un còmic que es pot veure online, material de suport per als educadors, un glosari i un plegat d’informació addicional sobre casos de lluita contra la desertificació en diferents països (entre altres, Espanya).

A més, a la “Guía educativa para el maestro” es fa esment a la importància de donar suport a les ENERGIES RENOVABLES: ”Para que el desarrollo sea sostenible debe, entre otras cosas, basarse en conocimientos científicos y tecnológicos. Los últimos avances pueden aportar soluciones al problema de la desertificación como por ejemplo, mejorar los sistemas tradicionales de producción, rehabilitar los suelos, aumentar la producción de cereales o carnes, detener la degradación ambiental y utilizar nuevas fuentes de energía.” I explica diferents tipus d’energies renovables i perquè s’han de substituir les tradicionals.

Enllaç a la web: http://www.unesco.org/mab/doc/ekocd/spanish/index.html

La foto de l’incendi dels pous de petroli de Kuwait forma part de la nostra obra BIODIVERSITAT (http://www.tibidaboedicions.cat/node/31).

3 de Juliol Dia Internacional Lliure de Bosses (de plàstic)

El proper 3 de juliol es celebrarà a tot el món el DIA INTERNACIONAL LLIURE DE BOSSES DE PLÀSTIC. Molts ja som conscients que cal reduir-ne l’ús i procurem portar sempre a sobre una bossa de teixit o de plàstic (però de molts usos).

Els comerços d’alimentació més grans – com ja es fa en altres països des de fa temps – han començat a cobrar les bosses que es demanen o a descomptar-ne un import simbòlic si no es fan servir per ajudar a conscienciar els consumidors.

No obstant, no està de més afegir-se a iniciatives com aquesta. Per això, us detallem la DECLARACIÓ del dia lliure de bosses. Si us voleu adherir o mirar materials addicionals, podeu consultar-los a: http://www.residusiconsum.org/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=109&Itemid=97&Name=Value

El vídeo que us enllacem forma part dels materials audiovisuals de la campanya.



Declaració 3 de Juliol, Dia Internacional lliure de Bosses

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Quins són els nostres arguments per a un món lliure de bosses?

La bossa de plàstic està considerada com el símbol emblemàtic de la cultura d’un sol ús, del malbaratament i la demostració d’un consum abusiu i innecessari.

Són inqüestionables els impactes ambientals associats a l’excessiu consum de bosses d’un sol ús, ja que comporta un consum innecessari de recursos limitats, com són, per exemple, el petroli o l’energia utilitzada actualment per fabricar-les i/o distribuir-les.

Moltes bosses s’abandonen, afecten la fauna i embruten el nostre entorn i medi natural.Avui dia, la difusió de la problemàtica del consum de bosses va directament dirigida al consum de bosses fabricades en polietilè d’alta densitat (HDPE). Tot i així, no ens hem de centrar només en el plàstic i no proposar la substitució del plàstic com a solució: igualment comportaria el consum de recursos no renovables i una contaminació en el cas que es consumís la mateixa quantitat de bosses oxodegradables, de paper, biocompostables, etc.

Les quantitats parlen per si soles:

A Catalunya, es consumien 14 milions de bosses de plàstic cada cap de setmana (Estudi FPRC, 2007) o 46 milions de bosses de plàstic cada setmana (Estudi ALEPH, 2007).

A l’Estat espanyol, es consumeixen a l’any una mitjana de 238 bosses de plàstic per persona.

A tot el planeta, s’estima que hi ha un consum de 500 milers de milions de bosses de plàstic.

Donem suport al 3 de juliol, Dia Internacional Lliure de Bosses

Per reduir de forma efectiva el consum de bosses d’un sol ús.

Per un consum responsable, on la funció principal de l’envàs –el transport de la compra– sigui amb sistemes de llarga durada o reutilitzables.

Perquè els governs ordenin normatives i mesures de fiscalitat ambiental per fer possible la reducció efectiva de les bosses, i actuacions de sensibilització i comunicació ambiental, i no depenguin de la voluntat del sector comercial i dels consumidors.

Perquè s’apliquin mesures dissuasives del consum de bosses com la incorporació del seu cost ambiental.

Perquè la ciutadania, els ajuntaments, les entitats socials i el sector comercial apostin per aquest canvi cultural i ambiental, i demanin als seus governs, administracions, sector comercial... que apostin per aquestes mesures de prevenció de la contaminació i de residus.

Obtenció d'energia a partir de residus sòlids urbans: L'HIDROGEN

Avui us oferim un fragment de la nostra obra TECNOLOGIA I SOCIETAT (www.tibidaboedicions.cat) que parla de l’obtenció d’energia a partir de residus sòlids urbans i que, en concret, comenta l’obtenció d’hidrògen:

“L’hidrogen és una important matèria primera per a la indústria química. Intervé en la síntesi de l’amoníac i les mescles d’hidrogen-monòxid de carboni, conegudes com gas de síntesi, són la base per la producció de metanol i hidrocarburs entre d’altres productes. Exerceix un paper molt significatiu en alguns processos de les refineries de petroli, així com a la metal·lúrgia.

Una altra important i futura aplicació de l’hidrogen és el seu ús com combustible. A més de les raons econòmiques i polítiques de diversificació de les fonts d’energia i la utilització de nous combustibles, cada cop són més importants les raons ecològiques per a l’ús de l’hidrogen, ja que la seva combustió només origina aigua. Així, l’hidrogen té aplicacions en diversos sectors del transport, actualment s’usa en sistemes de propulsió de coets espacials i en un futur proper es planteja com combustible alternatiu d’avions i vehicles automòbils. Igualment, la generació d’electricitat per mitjà de processos convencionals i per piles de combustibles és un altre important ús de l’hidrogen.

Actualment, des d’un punt de vista quantitatiu, el principal procés d’obtenció d’hidrogen és el reformat catalític de gas natural, gasos liquats de petroli o naftes amb vapor d’aigua, podent citar-se també l’oxidació parcial de fraccions pesants del petroli i la gasificació de carbó. També es pot obtenir hidrogen per electròlisi de l’aigua.”

La foto que acompanya l’entrada és d’Odynny (a wikimedia commons)

L'HORT URBÀ: fotos

El 24 de maig parlàvem de l'hort urbà (http://blogenergiesrenovables.blogspot.com/2011/05/lhort-urba.html) i avui us oferim un parell de fotos d'unes tomaqueres plantades a Barcelona. Més endavant, confiem a mostrar-vos més imatges de la collita perquè pogueu veure que en un test també pot ser terreny cultivable.

Fotos www.fotolog.com/ecalvo

Biocombustibles i fam (The Guardian i Oxfam)

Sovint pensem en els biocombustibles com en una alternativa ecològica als combustibles fòssils però no podem oblidar que han estat questionats en diverses ocasions.

En aquest article, The Guardian comenta les inversions de companyies britàniques en terres per al cultiu de biocombustibles a l’Àfrica i les crítiques que han rebut, ja que el fet de destinar les terres cultivables a la producció de vegetals destinats a combustible ha fet que el preus dels vegetals comestibles pugin desorbitadament amb un augment de la gana al tercer món.
Enllaç a The Guardian (en anglès): http://www.guardian.co.uk/environment/2011/may/31/biofuel-plantations-africa-british-firms?CMP=EMCGT_010611&

Si lliguem aquesta informació amb el darrer informe d’Oxfam que ens diu que 1000 milions d’éssers humans passen gana al món actualment, estarem d’acord que alguna cosa cal replantejar-se sobre la forma en què cultivem i repartim els recursos.

Enllaç amb Oxfam on també trobareu l’informe “Cultivar un mundo mejor” que es pot descarregar: http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=3900

El vídeo que us oferim, “Problemes dels biocombustibles”, l’havíem publicat ja en aquest blog un temps enrera però pensem que us seguirà interessant. Forma part de l’obra “L’energia del futur i les seves aplicacions” (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39)

CANVI DE POLÍTICA ENERGÈTICA A ALEMANYA

És notable el canvi de política nuclear del govern de la Sra. Merkel després de Fukushima. El cap de setmana passat 250.000 alemanys es manifestaven contra l’energia nuclear – res sorprenent, ja que el moviment antinuclear sempre ha estat ferm en aquell país – tot i que el govern ja havia anunciat el seu canvi de política. Ara sabem que la Sra. Merkel aprofita un viatge a l’Índia per “vendre les renovables” (http://www.emol.com/noticias/internacional/detalle/detallenoticias.asp?idnoticia=484397 ) i vol convertir al seu país en “pioner en energies renovables”. (http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/05/110530_alemania_merkel_energia_nuclear_en.shtml)

Tot això, tindrà uns costos i caldrà una planificació de la que, ara com ara, no se’n parla gaire. En qualsevol cas, algunes empreses elèctriques, ja n’estan començant a pagar la factura com podeu llegir en aquest enllaç: http://www.eleconomista.es/mercados-cotizaciones/noticias/3113737/05/11/El-giro-en-politica-energetica-de-Alemania-envalentona-a-las-renovables.html

Si us agraden els “antes y después”, podeu curiosejar aquestes opinions d’abans de Fukushima: http://www.elmundo.es/mundodinero/2010/08/20/economia/1282300604.html

Dos articles de la BBC (en castellà) sobre la qüestió:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/05/110530_alemania_industria_nuclear_viraje_sao.shtml

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/03/110317_medio_ambiente_alternativas_energia_nuclear_lh.shtml

La foto d’Àngela Merkel que acompanya aquesta entrada és de wikimedia commons i l’autor és Aleph.

L'HORT URBÀ

Ja fa uns anys que l’hort urbà és tendència. Allunyats de la natura, d’esquenes als cicles de la natura, grans i adults entrem en contacte amb les plantes que mengem, cada cop més, només quan les agafem del lineal del supermecat, ja rentades i envasades.

Per això, sorgeix la necessitat de “veure créixer” els vegetals que ens alimenten. Si a això, afegim que podem optar per un cultiu més ecològic , que decidim nosaltres i no el distribuïdor quan fem la collita, i què les coses que un mateix ha fet créixer semblen tenir més bon gust, està clar que serà una tendència creixent.

Només cal que, a més, hi hagi nens a casa i ja no us caldran més justificacions per tenir, si no un hort complet, al menys sí algunes plantes al balcó o la terrassa de casa.

Al gardens, botigues i grans ferreteries podeu trobar les “taules de cultiu” que es recomanen per a l’hort en terrasses però convé recordar que pràcticament qualsevol recipient es pot fer servir per cultivar.

També hi ha grans ajudes en el tema de rec i la possibilitat d’escollir llavors “recuperades” o d’espècies que no es comercialitzen habitualment, el que permet descobrir nous gustos en les verdures de sempre i contribuir a la biodiversitat.

I, per als neòfits, hi ha tota mena de llibres amb consells bàsics i avançats pel que fa a selecció de plantes, cultiu, collita i lluita contra plagues i malalties. També molts centres cívics i altres entitats organitzen cursos per aprendre a cultivar.

Però, a més dels llibres i els cursos, val la pena fer una ullada a la web, perquè hi ha tota mena de consells i idees molt útils. Aquí us deixem alguns llocs que ens han semblat interessants:

El Huerto Urbano a El Periódico: http://gourmets.elperiodico.com/huerto-urbano (també té pàgina a facebook)

Blog L’Hort Escolar: http://blocs.xtec.cat/hortsmarti/

Horturba: http://www.horturba.com/index.php (també té pàgina a facebook)

Ecologia.cat: http://www.ecologia.cat/eco/index.php?option=com_content&view=article&id=20&Itemid=47

RESIDUS NUCLEARS: Solucions permanents?

L’energia nuclear és font constant de debat darrerament. Ara mateix, els esdeveniments de Japó han fet que molts països es replantegin la seva política energètica però, si recordeu, un temps enrera, al nostre país, el que es discutia era la ubicació del dits “cementiris nuclears”.

En aquells moments, diversos indrets d’Espanya competien per situar els ATC (que són les sigles en castellà del magatzem temporal centralitzat) amb el suport o l’oposició de veïns i associacions.

Però sigui quina sigui l’opinió que es tingui sobre la conveniència de l’energia nuclear el cert és que els residus que se’n deriven s’han de tractar de forma segura.

És per això que ens ha interessat força aquesta entrada del blog “TECNOBLOC” (l’ e-spai Tecno-Lògic a l'institut Bellvitge) que parla del magatzem establert a Onkalo (Finlàndia) i ofereix un enllaç amb el documental INTO ETERNITY. Us recomanem molt que hi feu una ullada:
http://tecnobloc.wordpress.com/2011/05/08/hi-ha-solucio-permanent-per-als-residus-nuclears-%c2%bf/


Per la nostra part, hem dedicat un capítol de l’obra “L’energia del futur i les seves aplicacions” (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39) al tractament del RESIDUS NUCLEARS. Us n’oferim el que tenim penjat a youtube (en castellà).