dimarts, 17 de maig del 2011
RESIDUS NUCLEARS: Solucions permanents?
L’energia nuclear és font constant de debat darrerament. Ara mateix, els esdeveniments de Japó han fet que molts països es replantegin la seva política energètica però, si recordeu, un temps enrera, al nostre país, el que es discutia era la ubicació del dits “cementiris nuclears”.
En aquells moments, diversos indrets d’Espanya competien per situar els ATC (que són les sigles en castellà del magatzem temporal centralitzat) amb el suport o l’oposició de veïns i associacions.
Però sigui quina sigui l’opinió que es tingui sobre la conveniència de l’energia nuclear el cert és que els residus que se’n deriven s’han de tractar de forma segura.
És per això que ens ha interessat força aquesta entrada del blog “TECNOBLOC” (l’ e-spai Tecno-Lògic a l'institut Bellvitge) que parla del magatzem establert a Onkalo (Finlàndia) i ofereix un enllaç amb el documental INTO ETERNITY. Us recomanem molt que hi feu una ullada:
http://tecnobloc.wordpress.com/2011/05/08/hi-ha-solucio-permanent-per-als-residus-nuclears-%c2%bf/
Per la nostra part, hem dedicat un capítol de l’obra “L’energia del futur i les seves aplicacions” (http://www.tibidaboedicions.cat/node/39) al tractament del RESIDUS NUCLEARS. Us n’oferim el que tenim penjat a youtube (en castellà).
dimarts, 10 de maig del 2011
GESTIÓ ENERGÈTICA DE LES CIUTATS
En aquest enllaç amb TECNOBLOC trobareu un joc que proposa al jugador: “Gestiona una ciutat virtual i intenta trobar l’equilibri perfecte entre economia, medi ambient i benestar dels seus habitants. Pots utilitzar (o no) indústries contaminants i combustibles fòssils per fer-la crèixer ràpidament, tot destroçant el medi ambient i esgotant els recursos naturals. Tu decideixes!”
Noticia: http://tinyurl.com/5vbr7kl
La imatge que us oferim és de Florència, cap al 1870, i l’hem trobada a wikimedia commons.
dimarts, 3 de maig del 2011
Què és la química verda?
Com sabeu, seguim amb interés l’any de la Química (recordeu les investigacions de BASF en relació amb el cotxe elèctric, http://blogenergiesrenovables.blogspot.com/2011/03/elcotxe-electric-i-les-investigacions.html ) ja que creiem que la química pot aportar moltes solucions als actuals entrebancs que troben les energies renovables.
En especial, ens interessa la QUÍMICA VERDA que busca oferir alternatives més compatibles amb el medi ambient que els processo actuals i que, per tant, prou la prevenció de la contaminació.
A finals dels 90, Paul Anastas y John Warner en van formular els principis en la seva obra “Green Chemistry: Theory and Practice” (http://www.beyondbenign.org/greenchemistry/greenchem.html)
Us en resumim aquests dotze principis:
1. Evitar els residus
2. Maximitzar la incorporació de tots els materials del procés en el producte acabat
3. Usar i generar substàncies amb poca o cap toxicitat
4. Preservar l’eficàcia funcional, a l’hora que es redueix la toxicitat
5. Minimitzar les substàncies auxiliars
6. Minimitzar les entrades d’energia
7. Preferir materials renovables abans que els no renovables
8. Evitar derivacions innecessàries
9. Preferir reactius catal·lítics abans que els reactius estequiomètrics
10. Dissenyar productes que es descomponguin de forma natural després del seu ús
11. Vigilància i control “des de dins del procés” per evitar la formació de substàncies perilloses
12. Seleccionar els processos i les substàncies per minimitzar el potencial de sinistralitat
Aquesta breu presentació de slideshare que comenta una mica més aquests principis: http://www.slideshare.net/dimruiz/quimica-verde
Subscriure's a:
Missatges (Atom)